XI Edició - Artistes pròxims curs 2016 - 17: Núria Ivern

XI Edició - Artistes pròxims curs 2016 - 17: Núria Ivern

El dia 16 de novembre de 2017 s'ha clausurat l'exposició

L'acte ha estat emotiu per la proximitat de la Núria i també pel seu tarannà expressiu i senzill. La directora Montse Vallès ha presentat l'acte. Tot seguit han parlat la Montse Martínez, professora de Dibuix artístic i la nostra comentarista d'Art, autora del text amb que s'acaba aquesta notícia. La Núria Ivern ens ha parlat de la seva obra que també va explicar al nostre alumnat d'Art en una classe que els va impartir; ens va parlar del poder de les paraules que fins i tot va contextualitzar en els difícils moments pels quals està passant la societat catalana (títol "Pots parlar?"), de la seva tècnica, dels seus gustos i pensaments... Va tancar l'acte l'alcalde Pere Granados. Va ser un acte molt maco i entranyable. Gràcies a tots els qui hi vau ser presents i sobretot a la Núria. La seva visió i plasmació artística del valor de les paraules segur que no ha deixat indiferent a ningú.

POTS PARLAR?

Tocar amb les mans. Pedres modelades amb els dits. Pedres que tenen paraules. Missatges que fan reflexionar. Aquests són els primers pensaments que vénen quan es contempla a primer cop d’ull l’obra de Núria Ivern exposada a l’Institut Jaume I, sota el nom Pots Parlar?
La mostra recull un conjunt de peces que treballen aspectes molt importants per l’artista i professora: el fang, la ceràmica, la natura i les paraules. I quan es contempla més detingudament cada element, un s’adona que formen part d’un tot, que transcendeix la pròpia obra. La mirada en detall ens porta a adonar-nos que ens trobem davant d’escultures de ceràmica amb formes orgàniques, fluïdes, acaronades, que imiten les pedres desgastades pel temps com els còdols de la platja, amb paraules gravades que apareixen i desapareixen tot fusionant- se amb el material. Les pedres dibuixen un camí, i descriuen una reflexió que cal mastegar amb calma. L’espai entre elles no és casual, com tampoc ho és l’espai entre els quadres, que penjats en la paret, les acompanyen. És el silenci necessari, les pauses necessàries, entre reflexió i reflexió, entre paraula i paraula, entre inspiració i aspiració, que amaga cada frase lligada.
Llum, silenci, somni, amor... són missatges en anglès, amb textos tallats de Haruki Murakami sobre paper. Reflexions universals presentades amb molta cura, amb delicadesa, amb una estètica molt oriental, on la textura de la cartolina i de la fusta treballada juga amb els colors crema, blancs, negres, grisos de la ceràmica i del fang, i el buit i el ple de certes paraules ressaltades per aquests colors que fan respirar. Els plafons van acompanyats per “pedres” de fang amb paraules gravades i encapsulades dins d’uns pots, talment com si l’artista volgués atrapar la sensació, el pensament que s’escapa, emmarcar la reflexió fugissera.
És una proposta sòbria, propera al Land Art europeu, a l’art conceptual, sense artificis, que pretén fer protagonista l’essència de les coses importants, l’aprenentatge de vida, el camí cap a un mateix. En paraules de la seva autora: “quan la paraula esdevé imatge, aquesta reverbera el seu missatge i la seva força es multiplica per mil." (Montse Martínez)