Xerrada de Pablo Barredo autor del llibre "Diario de un cuidador"
El dia 18 de setembre de 2013 va tenir lloc al TAS una xerrada de Pablo Barreda. Recordem que el dia 21 de setembre era el dia mundial de l'Alzehimer, esdeveniment institutït per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i auspiciat per Alzheimer's Disease Internacional (ADI) el 1994.
L'alumnat de primer i segon curs del Cicle Formatiu de TAPD de l’Institut Jaume I de Salou va assistir a la conferència d’un testimoni que ha esdevingut referent per a totes les persones que tenen cura de familiars que pateixen la malaltia d’Alzheimer.
El passat dia 18 de setembre, Pablo E. Barredo, dins del marc de les activitats de la setmana de l’Alzheimer, organitzada per l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer, oferí al TAS municipal, una xerrada sobre la seva vivència personal, com a cuidador no professional, en el procés d’acompanyament d’un familiar afectat per la malaltia d’Alzheimer.
El silenci, l’atenció, l’escolta empàtica i, fins i tot la identificació que l’audiència manifestà en algunes de les preguntes fetes al conferenciant al final de l’exposició, acolliren la presentació d’un fet que ha trobat la seva culminació en el llibre “Diario de un Cuidador” que el mateix Barredo escrigué, arran de la seva experiència com a persona que es trobà davant la malaltia d’un ésser estimat.
Dins un fil conductor en el que presentà, tant en imatges projectades, com en el relat que aquestes acompanyaven, com un seguit de retalls de fotogrames tot el procés viscut, es va centrar en tots els aspectes humans (psicològics i socials) que marcaren, no només la seva pròpia vivència, sinó tot el procés relacional amb la persona que decidí acompanyar fins al final: la seva mare.
En foren els principals leitmotive, la necessitat de renunciar a sí mateix (en l’àmbit laboral, el social, l’afectiu...), per abocar-se enterament a la cura de la persona malalta; l’experiència de soledat, sensació d’abandonament i manca de suports envers les persones que tenen cura de familiars amb malalties com Alzheimer; les conseqüències físiques i psicològiques que patí després del procés; però, ensems, el premi de l’experiència humana i l’aprenentatge adquirit en el dur camí que hagué de recórrer al costat de la pacient.
Prova d’això foren les pinzellades, poètiques i fruit de l’empremta d’allò viscut, que anà intercalant, en forma de reflexió (seria més ben dit epitafi), entre els diferents episodis de la seva explicació: clara, senzilla, a voltes crua... però sense tòpics ni dramatisme.
Un testimoni d’aprenentatge clau, el de Pablo Barreda, per tots els alumnes del Cicle Formatiu de TAPD, que més enllà del corpus de coneixements teòrics i pràctics exigits en el currículum, hauran d’assolir, o descobrir en ells mateixos com a part de la vocació professional que haurà d’acompanyar-los en la seva futura tasca, no només d’atenció, sinó també d’acompanyament de les persones amb algun tipus de dependència.
I és que tot el que Pablo Barredo ha viscut com a cuidador no professional, un bon professional haurà d’assumir-ho per realitzar-se com a tal. De manera que l’autèntica retribució de la tasca que puguin realitzar els nostres alumnes en un futur, no dependrà sols de la contraprestació, fruit del seu treball, sinó que també puguin arribar, potser no a fer-ne un llibre, però almenys a fer l’esbós del relat de la seva pròpia experiència humana en la cura i atencions a altres éssers humans (Jordi Borràs).
