Xerrada: L'efecte hivernacle

Xerrada: L'efecte hivernacle

El dia 9 de gener de 2013 Jaume Massons del Departament de Química Física i Inorgànica de la URV va venir a l'institut a parlar-nos de l'efecte hivernacle

Aquesta xerradaanava dirigida a l'alumnat que curs Biologia i Ciències de la Terra de Batxillerat.
En la aquesta xerrada s’aporten una sèrie de dades i reflexions sobre les causes i les possibles repercussions de l’efecte hivernacle i la seva relació amb el canvi climàtic.
Després de definir l’efecte hivernacle i fer veure les conseqüències beneficioses que han tingut aquests gasos en l’equilibri tèrmic del planeta, s’introdueix la problemàtica derivada del seu creixement descontrolat com a fruit de
la industrialització.
Es mostren gràfics que correlacionen la temperatura mitjana i la concentració de CO2 i es destaca l’espectacular increment que ha sofert la concentració d’aquest gas en el darrer segle. Aquest augment ha fet créixer la temperatura mitjana a un ritme sense precedents en la història del nostre planeta. A partir de dades de l’impacte dels diferents gasos d’efecte hivernacle (se citen entre altres el CO
2, CH4, NOx) s’analitza la responsabilitat de diverses activitats humanes sobre l’escalfament global i es
proposen alternatives que facilitarien la seva reducció.
En el balanç general d’energia de l’atmosfera es destaca la importància d’aquests gasos en l’equilibri energètic del planeta, i es fa veure que el seu increment provoca una resposta del planeta cap a un augment de temperatura, tot indicant que la gran inèrcia tèrmica fa que aquest augment persisteixi diversos segles fins i tot després
d’haver frenat el ritme d’emissions. Aquest és un punt interessant per tal de
conscienciar els alumnes sobre la nostra responsabilitat en la cura del nostre medi
ambient. Simultàniament, és fa referència que l’increment de temperatura té
efectes secundaris també negatius, per exemple, en l’augment del nivell del mar, amb el conseqüent perill per a zones costaneres inundables.
A continuació s’indiquen les iniciatives científiques i polítiques més destacades que s’han dut a terme per tal de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Després de destacar la importància de l’IPCC (Panel Intergovernamental per al Canvi Climàtic), s’expliquen els continguts bàsics del Protocol de Kyoto i els compromisos subscrits pels països que el vàrem ratificar. També fem una reflexió sobre les dificultats que ha comportat adaptar aquest protocol per a fer-lo assumible per les economies emergents (protocol de Bali) o el recent intent (frustrat) d’actualització a
la nova situació econòmica (protocol de Copenhaguen) al que s’ha intentat que els
Estats Units s’hi afegís. Com que ens apropem a la finalització del primer període de referència, es donen unes dades sobre l’estat actual de compliment del protocol.
Es fa un inventari de l’evolució de les emissions de CO2 a l’estat espanyol durant els darrers vint anys per analitzar les possibilitats de complir els compromisos del protocol i, davant la dificultat d’assolir els objectius signats, s’analitzen les possibilitats d’incrementar les quotes d’emissió. Entre aquestes, citem l’increment de superfície boscosa i, especialment, la compra de drets d’emissió, per les importants
repercussions econòmiques que tindrà en un futur immediat aquesta mesura.
Per tal de tenir una perspectiva més global de les condicions que implica el protocol de Kyoto, es fa una comparació de les emissions de l’estat espanyol amb les d’altres països del nostre entorn.
Considerem que aquesta xerrada és adequada per a completar la visió que reben els alumnes a les assignatures relacionades amb la física i, més de forma més interdisciplinar, amb el medi ambient.