Visita a l'espai ENRESA: Centre Tecnològic Mestral (Hospitalet de l'Infant, Vandellòs)
El 28 d'octubre de 2014 els alumnes de 1r de BAT A, que cursen les modalitats de batxillerat científic i batxillerat tecnològic van visitar, acompanyats per les seves professores Mercè Requesens, Ana Burrel i Carme Alemany, el Centre Tecnològic Mestral ubicat a la central nuclear de Vandellós I (Hospitalet de l'Infant, Tarragona), actualment en fase de desmantellament.
Abans d'entrar al centre, vam haver de passar un estricte control de seguretat. A primera hora vam assistir a un taller sobre la Gestió dels Residus Nuclears, on en grups de tres alumnes havíem de respondre preguntes sobre la gestió d'aquests, que una aplicació informàtica ens anava suggerint. Per acabar vam compartir les solucions a què havíem arribat tant de qüestions com de problemes de càlcul.
Posteriorment, vam assistir a una interessant xerrada, sobre la fissió nuclear, la radioactivitat, l'energia nuclear i la gestió de residus radioactius. Va ser aquí on els nostres coneixements, treballats a la matèries de Física, Química i Tecnologia Industrial, ens van permetre comprendre la informació sobre el tema. Vam mesurar la radioactivitat d'alguns objectes: un despertador, el mineral d'urani...
En sortir de la xerrada, vam passar a l'espai de comunicació, per visitar l'exposició interactiva sobre el procés de desmantellament d'una central nuclear, i la posterior gestió dels seus residus.
Per finalitzar vam visitar les antigues instal•lacions de la central nuclear de Vandellòs I, on encara queda material radioactiu que està en fase de latència (25 anys), i que al 2018 ja podrà ser traslladat al Cabril o a Villar de Cañas (centres d'emmagatzematge de residus nuclears).
Una mica d'història...
La central nuclear de Vandellòs I, es va construir al 1967 i va començar a produir electricitat a partir del 1972 amb una potència elèctrica de 480 MW, i era gestionada per l'empresa Hispano-Francesa d'Energia Nuclear, Hifrensa.
(Es tractava d'un reactor tipus GCR, de tecnologia francesa, que feia servir urani natural com a combustible, grafit com a moderador i diòxid de carboni com a refrigerant del reactor.)
Formava part de les centrals nuclears més antigues de l'Estat espanyol dissenyades als anys 60, segons la tecnologia disponible i les normes de l'època, i anomenades de primera generació.
El 19 d'octubre de 1989 es va declarar un incendi a la zona de turbines de la central.
L'accident va ser el més greu en una central d'Europa occidental. De nivell 3 d'una escala de 7. La temperatura de les piscines de contenció i la pressió a dins del reactor van fregar els màxims permesos. Els bombers van treballar a contrarellotge per aturar el foc, i el personal de la central va aturar el reactor manualment, però s'havia de continuar refrigerant. La població no va tenir coneixement fins uns mesos més tard, de la gravetat de l'accident.
Aleshores no hi havia cap protocol d'actuació i el personal que hi va intervenir anava sense protecció. No hi havia cap pla d'emergència.
Com a conseqüència d'aquest accident, l'organisme regulador (CSN) va exigir una sèrie de millores importants. L'elevat cost d'aquestes va portar a Hifrensa a aturar l'activitat de la central, ja que volia carregar aquest cost, sobre la factura de l'electricitat als usuaris, fet que no va ser acceptat pel ministeri d'energia i el territori s'hi va oposar rotundament.
Cal dir que la justícia no va trobar culpables, però des d'aleshores no s'han construït noves centrals nuclears en territori espanyol
Al 1990 va rebre l'ordre ministerial del seu tancament definitiu i el seu desmantellament. Des del 1991 i fins a 1997 Hifrensa va gestionar la primera fase de desmantellament, que consistia principalment a desmuntar les instal·lacions que ja no calien i va traslladar a França el combustible gastat, emmagatzemat així com els altres residus.
A partir del 1998 ENRESA (una empresa pública) es va fer càrrec del desmantellament de totes les estructures exteriors excepte del reactor nuclear i complet confinament d'aquest.
Al 2003 va concloure aquesta segona fase de desmantellament i es va iniciar el que es coneix com a fase de latència, que consisteix en un temps d'espera de 25 anys per reduir la radioactivitat del reactor nuclear.
Al 2028 es portarà a terme l'última fase del desmantellament, corresponent a la retirada del reactor i l'enderroc de tots els edificis que puguin quedar perquè el solar pugui ser usat per a qualsevol mena d'activitat.
Vandellós II
Es va començar a construir el 1981 i es va acabar al 1987, es va carregar de combustible aquest mateix any, i va començar a produir electricitat el 8 de març de 1988, un any abans del tancament de Vandellós I.
Es tracta d'una central nuclear de tercera generació, tal com s'anomenen a Espanya els projectes de construcció autoritzats més tard del 1979, i que segueixen les normes del Pla Energètic Nacional.
Té permís per a operar fins al 2020, però aquest període podria ser ampliat ja que les centrals es construeixen per a un període de vida de 40 anys, però es poden ampliar a 60 anys.
Té una potència tèrmica de 2775 MW i una potència elèctrica bruta de 1087 MW, molta més que Vandellòs I per ser de més nova tecnologia.
El combustible gastat s'emmagatzema en piscines que es troben dins de la mateixa planta. L'aigua de les piscines serveix per a refrigerar el combustible usat que continua emetent calor residual i com a una barrera de protecció de la radiació que prové del combustible.
Els residus de radioactivitat mitjana i baixa es transporten en bidons a la localitat andalusa d’El Cabril, on s'emmagatzemen fins que han deixat anar tota la seva radioactivitat.
És propietat de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellós II, la qual és un 72 % Endesa i un 28 % Iberdrola. (Carme Alemany)
