LLiçó inaugural: Josep Anton Ferrer, rector de la URV
El dia 8 de setembre de 2016 el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va visitar el nostre centre per parlar-nos de l'educació en la seva xerrada "L'educació: prêt-à-porter o a mida".
Va començar per explicar-nos l’increment exponencial del nombre d’estudiants universitaris a Espanya. Situat aquest nombre per sota dels 200.000 estudiants l’any 1940, a l’any 2013 els estudiants universitaris eren 1.600.000 aproximadament. La conseqüència d’aquest increment va ser que la formació que es donava a les universitats que era gairebé “a mida”, bastant personalitzada, es va convertir en una formació prêt-à-porter que pogués donar resposta a molts estudiants. Tot i que aquesta va ser una de les causes més importants del canvi de model de formació, evidentment n’hi va haver d’altres.
La següent pregunta que ens podem formular és, i per què necessitem tants universitaris? La resposta és clara, perquè formació i ocupació estan relacionades. Està demostrat que l’augment del nivell de formació dels habitants d’un país fa que també augmenti la seva taxa d’ocupació: més nivell de formació implica més nivell d’ocupació i també més riquesa. Els països amb major percentatge de població amb educació terciària (universitària o equivalent) tenen un major PIB pc. Aquest fet no vol dir que l’educació secundària no sigui necessària.
La Unió europea es va fixar com objectiu aconseguir que el 40% de la població d’entre 30 i 34 anys d’edat tingués una educació terciària. En aquest mateix sentit Espanya es va fixar l’objectiu en el 44%. Amb dades de l’any 2015 a Catalunya hem aconseguit un percentatge del 43,1%; Espanya un 41,1%; la Zona euro un 37% i la Unió europea un 38,5 %. Cal comentar que en qualsevol cas s’ha vist que hi ha un augment significatiu de població femenina amb estudis terciaris.
Així doncs, en relació a Europa el percentatge de la nostra població amb estudis terciaris és similar, en canvi Espanya destaca en aquesta comparativa per tenir gairebé el doble d’estudiants que no superen l’educació secundària i tenir gairebé la meitat d’estudiants que la resta de països europeus que tenen estudis secundaris o secundaris superiors.
Tot i que en aquests darrers anys la tendència és reduir aquest percentatges d’estudiants que no superen l’educació secundària, encara estem molt lluny dels nivells europeus.
Després de presentar-nos la situació dels diferents tipus d’estudis a nivell europeu, espanyol i català (si n’hi havia dades), tot seguit Josep Anton Ferré ens va posar la imatge d’una hamburguesa per a explicar-nos com concep ell un universitari. Segons ell a la base de l’universitari hi ha d’haver totes aquelles qualitats que defineixen una bona persona (Basic personal skills: responsabilitat, iniciativa, flexibilitat...). Aquest nivell seria el pa que està a la base de l’hamburguesa. El segon nivell que ha de posseir l’universitari és el Core science: el coneixement científic que no és només saber sinó també saber fer. Aquest nivell seria el farciment de l’hamburguesa. Finalment i situat en el nivell superior, com el pa que cobreix l’hamburguesa, estarien els Transversal professional skills que serien les habilitats pròpies de la titulació orientades a l’obtenció de resultats, al treball en equip, al lideratge, a la comunicació...
Si bé el model de la formació universitària és, com dèiem abans, prêt-à-porter, la formació posterior mitjançant el màster i el doctorat, ja és una formació novament a mida.
L’última part de la xerrada va estar dedicada a explicar-nos una mica la filosofia de la URV i també la seva situació de creixement continu. Segons Josep Anton Ferré amb la formació universitària que la URV proporciona als seus estudiants, es vol crear un valor tant per a les persones com per a les empreses i per a la societat. Des del 1992 la URV augmenta sense parar el seu nombre d’estudiants, de titulats i la quantitat de publicacions internacionals, malgrat que no passi el mateix amb el pressupost que li és assignat que en aquests darrers anys s’ha vist reduït substancialment perjudicant l’activitat investigadora. És per aquest raó que la URV i les universitats en general, han hagut de pujar les aportacions que fan els estudiants, conseqüència directa de la retallada de pressupost. Tot el professorat que treballa a la URV té gran part de la seva jornada dedicada a la investigació, un 50%; la resta del seu temps el dedica a la interacció amb l’alumnat (15%), a la preparació de material (15%) i a la tutoria d’alumnes (10%).
La URV avui en dia té un gran prestigi que li ve donat per molts factors. Un d’ells podria ser el fet que dels seus 2.478 estudiants de màster i doctorat, un 28% són estudiants internacionals. També té una producció científica i d’impacte molt important en relació a les universitats d’altres països. Així doncs dels 950 documents publicats en revistes indexades al Web of science, el 42% (400) són el resultat de col·laboracions amb institucions internacionals, sobretot europees i americanes, segons dades del 2014.
Després d’explicar-nos la creixent importància de la URV a nivell internacional situant-se en els rànquings mundials entre les millors universitats, Josep Anton Ferré va acabar la seva xerrada parlant-nos de la missió de la URV que gira al voltant d’aquests eixos: la cultural; la social, de voluntariat i de cooperació al desenvolupament i d’aprenentatge; la internacionalització territorial; el socioeconòmic i de governança regional i el de transferència de coneixement i de tecnologia.
