Jordi Llavina entre nosaltres
El divendres 11 de novembre de 2016 vam tenir la sort de poder comptar de nou amb la presència de Jordi Llavina Murgadas, escriptor, periodista, estudiós de la literatura catalana i professor d’Institut.
Feia tres anys de l’última vegada que ens va venir a parlar de Vinyoli, com a comissari de l’any que se li va dedicar. La conferència de divendres s’inscrivia dins els actes organitzats per la Coordinació Lingüística del centre i portava per títol “Les 100 obres imprescindibles de la literatura Catalana”, a propòsit d’un llibre que l’autor està fent i que l’ha obligat a rellegir tota la literatura de la nostra llengua. Davant d’un públic nombrós de quasi cent alumnes, els estudiants de 1r de batxillerat i els de l’optativa de literatura catalana de 2n de Batxillerat, era difícil en una hora parlar de tantes obres literàries, però en Jordi Llavina va tractar la història de la literatura catalana des de diferents perspectives i de la literatura com un sistema: el món medieval enfront al món modern, la literatura com a instrument per als autors medievals i la literatura com a revulsiu social per als modernistes. També ens va delectar amb la recitació i lectura d’alguns poemes emblemàtics que anaven enllaçant la tradició literària d’una manera diacrònica.
És una sort comptar amb la presència d’experts com Jordi Llavina que complementen les classes ordinàries donant una perspectiva més àmplia del fet literari. Amb la seva intervenció el Jordi Llavina no només ens va encomanar la passió que sent per la literatura sinó que també va fer que l'alumnat comprengués que el fet literari és viu i que està per tot arreu, en els articles que publica a diaris de renom, en les múltiples presentacions de llibres que ell mateix i altres autors realitzen tan sovint... La literatura té un lloc al nostre dia a dia, no només en forma de llibre sinó que també és present en altres manifestacions com , per exemple, en la música. Va animar als alumnes a anar més lluny, a llegir, i ho va fer amb aquest poema de Maragall, amb el qual acabem la crònica.
EXCELSIOR
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més.
