"Gosadies" de Carme Andrade
El dia 2 de novembre de 2016 a l'Escola de Lletres de Tarragona va tenir lloc la presentació del llibre "Gosadies" escrit per la Carme Andrade, que va ser professora de català de l'Institut Jaume I fins fa no gaires anys.
"Gosadies" va ser presentat per Núria Naval, escriptora i professora, amb la coreografia de la ballarina Magda Borrull i la recitació d'Antònia Farré, professora de Llengua i literatura catalanes del nostre Institut.
El dia 14 de desembre el llibre es presentarà a Cambrils, a les 20 hores, al Taller Nuri Mariné, Verge del camí 16.
A l'acte hi intervindran novament la Núria Naval, la Cristina Duran, la Mar Martori i naturalment la Carme Andrade. Una nova oportunitat per a gaudir de l'art i les lletres.
Si escolteu la Carme recitant al booktrailer i llegiu la presentació de Gosadies que va fer la Núria Naval, gairebé sentireu la necessitat de comprar el llibre i llegir-lo.
Reprodueixo aquí l'últim fragment de la presentació de la Núria Naval en què ens explica que la idea del viatge contingut a Gosadies té dues interpretacions: d'una banda el viatge com a moviment real i d'altra banda el viatge com a símbol de la recerca del sentit de la nostra pròpia vida:
"I bé, per realitzar aquest tipus últim de viatge, crec que se’n necessita molt, d’aquest atreviment que dèiem al principi, d’aquest arriscar-se i d’aquesta vitalitat que transmeten els textos de Gosadies. I fins i tot, la Carme ens expressa aquesta idea directament en l’últim relat, que no és casualitat que es digui 'Gosadies'. Amb una magnífica utilització de la segona persona, ens interpel·la com a lectors i ens convida a conduir les regnes de la nostra vida, a ser valents, a prendre les nostres decisions encara que, i llegeixo: 'Els camins de vegades es perden, es confonen amb la brolla i l’herbassar i et cal refer part del senderó i tornar de nou i aleshores jo, que sóc tu, et somric i t’agraeixo la teva insistència i la teva gosadia i t’invito a no abandonar mai la teva aventura personal de seguir escrivint la teva pròpia i única vida'.
Sí, cal ser agosarats. Gràcies, Carme!
