Ens ha visitat l'escriptora Ana Alcolea
Ana Alcolea, l'autora de llibres tan reconeguts com El diario de Carlota, El medallón perdido, El bosque de los árboles muertos o La noche más oscura, ha compartit avui, dia 4 de febrer de 2014, les seves reflexions, vivències i emocions, amb un públic sempre especial, l'alumnat de 4t d'ESO de l' Institut Jaume I de Salou.
L'autora, abans de parlar del llibre que s'ha llegit a l’Institut, Donde aprenden a volar la gaviotas, ha volgut fer-nos una reflexió sobre per què llegim i per a què. En llegir, comenta Ana Alcolea, fem màgia. Els escriptors escriuen el llibre, és cert, però no només ells el creen, sinó els propis lectors. Mai es rep igual un mateix llibre, semblaria que, si es comenta una lectura de grup, cadascú hagi llegit una història diferent. I és que, efectivament, cada lector l'ha viscut de manera diferent. És evident que sense el lector no existiria el llibre, sinó només l'objecte.
Una de les meravelles de la lectura és que, quan llegim, aprenem a posar-nos al lloc de l'altre. A més, com més llegim, menys ens podran manipular. I això és essencial.
Amb els llibres tenim una mena de retroalimentació perquè qui ho acaba de debò és el lector ja que és ell qui li posa les paraules “distintitas”. Nosaltres, com a lectors, ens projectem en el llibre i influïm en la història.
A cada lectura, a més, descobrim nous elements. Ana Alcolea, per exemple, ens ha comentat que ha rellegit la Ilíada i que aquesta lectura de maduresa no té res a veure amb la que va fer quan era més jove i, fins i tot, amb la qual va fer de nena. I és que, com diria Neruda, "Nosaltres, els de llavors, ja no som els mateixos".
A continuació, l'escriptora ha volgut desvetllar algunes de les claus narratives de Donde aprenden a volar las gaviotas . Per començar transcorre a Noruega, que és un país que, per raons familiars, li és molt grat a l'autora. La casa en què es va inspirar per a escriure la novel•la és la seva pròpia casa a Noruega, que està situada sobre del que va ser un antic búnquer en un camp de concentració nazi. Relacionada amb la trama apareix la conjura de Telemark, de capital importància per evitar que Hitler es fes amb la bomba atòmica.
Noruega va patir molt en la Segona Guerra Mundial perquè mai es va rendir i va ser un lloc molt atractiu, per la seva situació estratègica, per als nazis. D'aquí la figura d'Elsa, una de les protagonistes del llibre que va tenir una relació amb un alemany per la qual va haver de pagar un preu molt alt.
Ana M. Alcolea va escriure aquesta novel•la el 2004, en molt poc temps, després d'unes vacances de Noruega. La va presentar al premi Anaya i va quedar finalista. Després, la novel•la es va convertir en una de les més apreciades per la crítica i pels lectors. Comenta l'escriptora, com gest de complicitat al públic adolescent, que amb disciplina es poden aconseguir moltes coses. Qui té poc temps s'organitza molt bé perquè el dia, realment, dóna per a molt.
Afegeix que ella viatja sempre amb un bloc de notes i que sempre el seu punt de partida és alguna cosa que li és proper i estimat. Per exemple, se sent identificada amb la majoria de personatges de la novel•la, tot i que és Arturo qui la representa millor.
A Ana Alcolea no li agraden les moralitats, però sí que vol fer-nos veure que en Donde aprenden a volar las gaviotas, els personatges s'arrisquen a caure perquè en la vida, sempre hi ha reptes.
Curiosament, repetint les seves paraules, hi ha coses que mai van succeir que no oblidem i d'altres que sí que han succeït encara que les hàgim oblidat.
L'escriptora aragonesa ens ha ofert, en definitiva, no només una lliçó de literatura, sinó una lliçó de vida. (Anabel Sáiz)
