Energia, protecció del clima i plàstics
“Energia, protecció del clima i plàstics” Com podem, al mateix temps, estalviar energia, protegir el clima i potenciar el progrés tecnològic? Aquest és un problema que preocupa actualment els polítics, industrials i científics. Els plàstics, són part del problema o contribueixen a la seva solució? PlasticsEurope ha convocat en deu estats europeus una competició de debat per a joves sobre aquest tema. Els millors ponents participaran en un debat final que tindrà lloc a la seu del Parlament Europeu de Brussel·les el 2009. On i quan tindrà lloc la competició d’Espanya? A Tarragona, al Palau Firal i de Congressos, el divendres 21 de novembre de 2008, de 16 a 19 h, en el marc de la Setmana de la Ciència de la URV.
Juntament amb PlasticsEurope a Espanya ha col·laborat en l’organització el Projecte APQUA de la Universitat Rovira i Virgili.
Per tal d’escollir els estudiants que ens hi representaran, aquesta empresa ha escollit Tarragona per celebrar el debat i ho ha fet en el marc de la Setmana de la Ciència de la URV que s’ha celebrat en el Recinte firal del palau de Congressos.
Hi podien participar els centres d’educació secundària i formació professional amb estudiants d’entre 16 i 20 anys. Per a participar-hi els estudiants havien d’enviar a l’organització tres frases on expliquessin per què pensaven que els plàstics són part del problema, o per què pensaven que contribuïen a la seva solució.
De l’IES Jaume I hi van participar quatre estudiants: Erwin Alexander Müller formant part de l’equip de ponents de taula a favor dels plàstics com contra-argumentador, Carlos Guzman a l’equip de ponents de taula en contra dels plàstics també com a contra-argumentador. El paper del Carles i de l’Erwin consistia a recollir els arguments amb què l’equip contrari havia defensat la seva postura i fer-ne la rèplica. La Consuelo Negron i la Jéssica Sánchez actuaven com a ponents lliures, una a favor dels plàstics i l’altra en contra respectivament. El seu paper era el d’interpel·lador i podien fer preguntes o manifestar la seva opinió sobre un fet exposat per algun dels ponents o exposar un fet independent de les intervencions que s’haguessin fet.
Després d’una breu benvinguda a tots els assistents, ponents, jurat..., la moderadora va donar la paraula als dos personatges convidats que feien les ponències introductòries, el Claudi Mans qui argumentava a favor dels plàstics i José García Abad qui ho feia en contra. Tot seguit va començar el debat. A cada taula hi havia sis estudiants, un d’ell presentava el tema (obertura), després parlaven els argumentadors (l’1 i el 2). A continuació els contra-argumentadors (també dos) i finalment parlava l’estudiant que tancava el debat amb un manifest final. Les intervencions dels dos equips s’anaven alternant. Cada intervenció podia ser replicada pels estudiants que tenien el rol de ponents lliures.
El debat va ser molt interessant, no tan sols pel que s’hi deia sinó pel fet de veure uns estudiants joves practicar la cultura del debat defensant la seva postura. Certament estaven nerviosos i de vegades potser no es trobava la paraula adequada o l’argument apropiat o no se sabia expressar d’una manera prou clara. En base a aquests encerts o desencerts el jurat va escollir els ponents que els va semblar que ho havien fet millor. Cap dels alumnes de l’IES va ser escollit per a representar el nostre país al debat europeu, però deixant de banda aquest fet, el que per mi és més important és veure que uns alumnes joves, molt joves, han tingut el coratge de sortir a un fòrum públic, amb presència de moltes autoritats, càmeres gravant l’acte, companys i professors, família..., i fer les seves intervencions en un debat, que és un tipus de parlament públic que té un ingredient de creativitat que no té, per exemple, l’exposició d’un tema en el qual no has de recollir el que s’ha dit prèviament per a fer-ne una rèplica intel·ligent. Certament no hem guanyat, però jo em sento afortunada de tenir uns alumnes que han tingut el valor de participar en aquest debat i fer-ho bé, malgrat els nervis i la inexperiència. Només es el primer, en vindran d’altres i l’experiència i vivències d’aquest primer debat segur que els seran molt valuosos. Ànims i endavant!
