Empúries: 1r i 2n BAT humanístic i mixt
El dia 23 d'abril de 2013 els estudiants de llatí i grec de Batxillerat van anar a Empúries acompanyats per les professores M. Blay, M. Martínez i M. Piqué. L'objectiu era visitar i comprendre les restes de les ciutats grega i romana.
El viatge és llarg perquè Empúries (Girona) queda una mica lluny de Salou, però tots els alumnes estaven entusiasmats i varen ser puntuals a les 08.00 davant de l'Institut per agafar l'autobús.
Després de l'obligada aturada a esmorzar i estirar les cames, vam reiniciar el camí. Va costar una mica arribar-hi perquè ens vam saltar la sortida, però al final hi vam arribar.
Vam arribar certament a Empúries, i concretament a Sant Martí d'Empúries, l'antiga Palaiàpolis, abans una illa i ara un poblet ben lligat a la Península. Allí ens esperava Xavier Aquilué, el qual temps enrere va ser el director del MAC Empúries i ara és Responsable del Centre Iberia Graeca.
Precisament la seu d'aquesta entitat és el primer que vam visitar en arribar-hi. Allí Xavier Aquilué ens va explicar quin projecte de caire estatal està duent a terme aquesta entitat: crear un gran banc de dades, complet i actualitzat, que serveixi com a instrument precís als historiadors del món antic a la Mediterrània i a la Península Ibèrica per reconstruir diversos processos històrics sobre la presència dels grecs a les nostres terres: sistemes de producció, comerç, colonització, desenvolupament i construcció de sistemes socials, legitimació del poder, construccions ideològiques i simbòliques, fenòmens d’interacció, etc. En aquesta investigació també participa la Meritxell Blay.
Després vam pujar al terrat del centre Iberia Graeca i allí va començar la visita a les restes, després que el Xavier Aquilué ens va situar en el temps i en l'espai: l'arribada dels grecs allí mateix, a Sant Martí d'Empúries el 600 aC. Després tot passejant per la costa vam visitar les restes gregues de la Neàpolis o Empòrion i a la tarda les restes de la ciutat romana, ciutat gràcies a la qual Empòrion va ser rebatejada amb el nom d'Emporiae, les Empúries.
Cal agrair molt efusivament al Xavier Aquilué la seva amabilitat en passar gairebé tot el dia amb nosaltres revelant-nos la història del jaciment i les més recents descobertes.
Va ser una excursió memorable, malgrat l'espectacular caiguda d'una de les professores (M.P.), a la qual li va quedar un bon nas. Aquesta anècdota (prou dolorosa) va servir per respondre una de les preguntes formulades per un dels estudiants: per què les escultures antigues tenen el nas trencat?
