El Guernica de Picasso i les dinàmiques musicals
A finals del mes de març va concloure un treball molt interessant al voltant de les dinàmiques musicals realitzat pel grup d’alumnes de 4t ESO de l’àrea de Música Optativa amb la seva professora Marta Villalta.
En música parlem de dinàmica quan ens referim als diferents graus d’intensitat que pot tenir cada so. Així doncs parlem de sons en dinàmica piano, mezzoforte, forte, fortissimo i també contemplem la possibilitat que aquesta dinàmica canviï en el temps, i és quan parlem de crescendos o diminuendos.
Quan aquest curs vam començar a parlar de l’espectacle d’enguany, jo tenia clar que hi volia incloure una interpretació del Guernica de Picasso. Per què aquest quadre? Doncs, perquè utilitza la tècnica de la grisada (fer servir gradacions de color del negre al blanc) i vaig creure molt adient relacionar-lo amb les diferents dinàmiques musicals.
Vaig començar a treballar amb el grup d’alumnes de 4t ESO CLUSTER (Optativa de Música) fent que busquessin informació sobre els fets de Guernica i la presentessin a classe per compartir-la. També vaig demanar-los que s’informessin sobre Pablo Picasso i la seva obra.
Vam observar el quadre i el vam dividir en 15 panells rectangulars. A cada panell hi observàvem diferents tonalitats de color, des del blanc fins el negre i vam començar a treballar cada panell de forma sonora.
Segons les tonalitats que apareixien a cada panell anàvem interpretant la dinàmica que creiem que s’hi aproximava més, és a dir, vam començar a treballar pianissimos, crescendos, fortissimos, diminuendos.
Aquest era el treball relacionat amb la música. Faltava incloure-ho a l’espectacle.
Vaig pensar a pintar el quadre respectant els 15 panells per tal que es pogués muntar i desmuntar i utilitzar aquest recurs com a escenografia i alhora coreografia.
La Laia Domingo, professora de Moviment d’aquest grup, va crear la coreografia pensant en les caixes i moviments que haurien de fer el propi grup d’alumnes quan representessin la sensació que els traspassava el quadre.
Finalment quedava per decidir com es feia el muntatge dels quinze panells. Vaig agafar 15 caixes de cartró que hi havia al magatzem i que eren els embalatges de les taules i cadires noves d’aquest curs, vaig dibuixar cada panell amb llapis sobre el cartró de cada caixa i a les sessions de CLUSTER es va habilitar un corner on cada dia hi anava a pintar una sèrie d’alumnes amb caràcter rotatiu. Mentre uns pintaven els altres fèiem música.
Quan cada panell estava pintat amb la grisada, jo repassava els contorns del dibuix amb retolador per tal que es veiés el dibuix.
Quedava muntar les caixes i apilar-les. Hi va participar tothom. Uns eren muntadors, els altres acabaven els detalls i finalment l’obra acabada i amb els conceptes de gradació-dinàmica de música i de pintura força clars.
El procés ha estat lo millor i, tot i que hem hagut de córrer per tenir-lo a punt, el resultat ens fa sentir, a banda d’una satisfacció molt gran, la sensació que hem après moltes coses, especialment que entre allò que és blanc i allò que és negre el gris existeix. (Marta Villalta)
