Educació emocional i convivència: Rafael Bisquerra Alzina
El dia 5 de setembre de 2014 va visitar el centre Rafael Bisquerra Alzina per fer una xerrada al professorat sobre l'educació emocional. És la lliçó inaugural amb la qual cada curs des de ja en fa un bon grapat encetem el nou curs escolar.
Va ser aquesta una xerrada molt interessant feta des de la proximitat i el sentit de l'humor. Tot i que el més interessant era el que Rafael Bisquerra ens va transmetre, la manera com ho va fer també tenia el seu punt, perquè va saber fer-se escoltar.
En un PDF adjunt expliquem detalladament el contingut de la xerrada que a grosso modo resumirem ara.
Primer ens va fer adonar de la importància que té l'educació emocional com a mitjà per a resoldre un dels grans conflictes que té el s XXI, la violència. Els professionals de l'educació juguem un paper molt important en l'educació emocional dels nostres alumnes, però se'ns ha de formar. Cal formació, cal investigació i cal un bon pressupost per a portar-ho a terme.
Tot seguit ens va parlar d'un model de competències emocionals promogut pel grup GROP que proposa el desenvolupament de competències emocionals estructurades en cinc grans blocs de competències que són: consciència emocional, regulació emocional, autonomia emocional, competència social i alegria i benestar.
La consciència emocional és saber què sento i què poden provocar aquests sentiments. La regulació emocional fa que triï d'entre les emocions positives la resposta que dono als sentiments i emocions que em dominen. Ajuda a transformar les emocions, que tenen tendència a ser negatives, cap a positives. Amb aquesta regulació es vol obtenir l'autonomia emocional que és no deixar que els altres condicionin els teus sentiments, que siguis tu qui decideixi com t'has de sentir. Aquesta autonomia emocional va molt lligada a l'autonomia de pensament i de comportament. Com a competència social molt important Rafael Bisquerra ens va parlar de l'escoltar, però escoltar de veritat, el que algú diu i com ho diu, amb quina emoció ho diu. Tot això ajuda a construir el benestar i la felicitat interior que no és altra cosa que l’experiència d’emocions positives, que són resultat de la regulació emocional. Per assolir totes aquestes emocions cal entrenament.
En fi, un petit resum d'una xerrada que va agradar molt a tots els presents, que vam sortir amb unes quantes idees més clares, però també sentint el pes de la responsabilitat del paper que potser hauríem de tenir en l'educació emocional dels nostres alumnes, paper per al qual potser no estem suficientment preparats. Un allau de preguntes i comentaris va posar fi a la xerrada. Gràcies per tot, Rafael Bisquerra.
