Diàlegs amb Julio Antonio, primera fase
El projecte Diàlegs amb Julio Antonio pretén apropar l'obra d'aquest artista de la col·lecció permanent del MAMT a l'alumnat de 2n de batxillerat artístic.
El projecte es dividia en dues fases: en una primera, l'alumnat transferiria una imatge d'un dels dibuixos de Julio Antonio sobre un paper de 50x70 cm. A partir d'aquesta primera veladura, parlaria visualment amb el dibuix per portar-lo al seu terreny, per a explicar alguna cosa, a través de tècniques graficoplàstiques com la tinta, la ploma estilogràfica, el bolígraf, el retolador..., transformant-lo, enriquint-lo, modificant-lo. La segona fase ja es duria a terme al museu on l'alumnat realitzaria sobre la primera intervenció una segona transferència d'un altre dibuix de Julio Antonio. Aquesta segona veladura segurament crearia accidents a l'anterior: Julio Antonio tornaria a parlar visualment amb l'alumnat i aquests continuarien l'obra, modificant-la i transformant-la per segona vegada.
Reflexions en relació a la primera fase desenvolupada a l’institut
Adaptar-se a un dibuix d’un altre artista tan allunyat d’un mateix i portar-lo al teu terreny per a utilitzar-lo de forma expressiva com a vehicle de comunicació d’alguna cosa, no és tan fàcil. En aquesta primera fase, l’alumnat s’enfronta a dubtes inicials que ha de superar. Es veu obligat a prendre decisions: des de la selecció de la imatge a treballar, la posició de la mateixa veladura en el format del paper de 50x70, la seva intensitat de transferència a través del xilè, la pressió amb el cotó sobre la imatge a color que es va desfent per fregament i el control d’aquesta taca pictòrica que deixa impresa la imatge invertida en el suport.
El diàleg amb Julio Antonio comença en el moment en què l’alumnat tria un dels seus dibuixos: allà ja s’inicia necessàriament un posicionament, una intenció creativa. L’alumnat mira el dibuix abocant-hi preguntes i possibilitats creatives de comunicació expressiva. Sobre la imatge transferida, tempteja uns primers grafismes, unes primeres taques que el van portant cap a un camí d’exploració i d’apropiació dels dibuixos de Julio Antonio. En aquesta fase cal superar la por al paper en blanc. Els grafismes inicials vénen suggerits per la figura, per la idea a plasmar, però també per l’atzar, pel deixar-se portar. És un procés de creixement personal. El dibuix va prenent forma, per fases, alguns cops amb calma, de forma poètica, en d’altres de manera agressiva i enèrgica. Hi ha experimentació, sensació, reflexió i vivència. El nou dibuix es va construint... Deixa de pertànyer a Julio Antonio per passar a ser de l’alumnat.
La riquesa d’estratègies es multiplica a l’aula. Treballar sota condicionants, sota premisses prèvies i convertir-les en oportunitats per avançar com a artista, per a créixer, per a experimentar, per a sortir de la zona de confort és nou per a molts d’ells, i necessiten superar reticències inicials. L’alumnat es retroalimenta, es reinterpreta, l’obra deriva cap a una altra cosa i queda oberta, com diria Umberto Eco. La taca i el grafisme es fusionen amb les veladures, en algunes ocasions amaguen el dibuix de Julio Antonio, en d’altres es ratlla, s’ofega..., però també l’espai en blanc s’erigeix com un silenci necessari on es respira el contingut comunicat. Els dibuixos són un contrapunt de partida, una excusa per a apropar-se a l’artista però també per a avançar i evolucionar. (Montse Martínez)
