Dia mundial de la poesia: lectura de poemes a la ràdio
El dia 21 de març de 2016 el nostre institut va participar al Dia Mundial de la Poesia amb la col·laboració d’alguns alumnes de 2n d’ESO i de l’aula d’acollida amb una lectura de poemes i un mural penjat al vestíbul del centre.
La nostra companya de català Agnès Toda presenta un programa de ràdio per parlar de cultura que es diu “Vols venir a la meva barca?” a l’emissora LANOVA Ràdio (99.8 FM). Aquest programa dura mitja horeta i s’emet cada quinze dies els dimarts (el segon i quart de cada mes) a 2/4 de 4 de la tarda, en primera convocatòria, i a les 10 de la nit en segona.
Per contribuir a la celebració del Dia Mundial de la Poesia l’Agnès va dedicar el programa del dia 22 de març a parlar de poesia i va introduir el tema així:
“Avui parlarem de poesia. Per què? No cal cap motiu, és clar, però és que ahir era el Dia Mundial de la Poesia i hem cregut que valia la pena aprofitar l’ocasió; ens sumem, per tant, als 272 actes (que es diu aviat) que ahir es van organitzar per tal de commemorar la poesia, per tal de difondre-la. I què és la poesia? Segurament tampoc cal tenir-ne la resposta per acostar-nos-hi i gaudir-ne, però Joan Brossa deia que: «La poesia és com l’electricitat, que és a tot arreu. El que s’ha de saber és copsar-la. A tot arreu hi ha poesia.»; una altra definició ens l’aporta Enric Casasses que afirma que: «La poesia és el sexe del llenguatge.» Sigui com sigui, tal com deia Miquel Martí i Pol: «[Jo sempre he pensat que] un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que l’escriptor sol no és capaç de donar-li». Llegim, doncs, poesia; entrem-hi; deixem-nos embolcallar pel so de les paraules i emportar-nos pels sentits que activa, embriaguem-nos-en. El viatge pot ser agraït, potser excitant, intens sempre.”
Tot seguit va fer un “petit, ben petit, recorregut històric per la nostra poesia”: Un sirventès tinc ganes de bastir, de Guillem de Berguedà (s XII), un poema de Dolors Monserdà (s XIX – XX)que comença ‘N’ Elisenda de Monserdà...’, el poema Tres noies de Josep Carner (s XX) i el poemaConfessió de Marta Pessarrodona (entre el s XX i XXI).
Tot seguit hi va haver la recitació del poema Preneu les roses d’Olga Xirinacs. La van fer alumnes de l’Institut Jaume I: en català de la mà de Mame Diarra i Fatou Ndiaye (del Senegal), Alba Carmona (d’Andalusia) i Mercedes Moreno (de Colòmbia).
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Toltstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l'ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d'Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l'arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L'he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s'esfullin. Fulles i fulls de llibre
s'abandonen a la fràgil esperança del poeta.
A continuació hi va haver una recitació del mateix poema en diferents llengües per altres alumnes del centre: en francès, recitat pels germans Gallo i Mamadou Ba (del Senegal); en castellà, llegit per Fatima Couta (del Senegal, també); en àrab, de la veu d’Iqra Dilawar (del Paquistan); i finalment, en anglès, primer, i en hindi, després, en tots dos casos recitat per Urmiben Gajera (de l’Índia).
“Totes aquestes llengües ens han de fer adonar de la diversitat i la riquesa del nostre entorn, una terra que sempre ha estat de pas i d’acollida, al mateix temps. Ens n’hem de sentir orgullosos, perquè nosaltres som producte d’aquest mestissatge. És magnífic que a través de la poesia puguem captar-ho.”
