Dia Internacional de la Dona Treballadora: Ana Otelea

Dia Internacional de la Dona Treballadora: Ana Otelea

El dia 16 de març de 2018 i en el marc de la setmana del Dia Internacional de la Dona Treballadora ens va visitar l’arquitecta Ana Otelea en representació de l’estudi d’arquitectura Miralles Tagliabue EMBT. D'aquesta manera es completava d’una manera vivencial l’exposició de dones arquitectes instal·lada en el vestíbul del nostre centre.

L'Ana Otelea és una jove nascuda i formada inicialment a Romania (Universitate de Architectura si Urbanism “Ion Mincu”), que ha passat també per la Universitat Tècnica de Lisboa i que, des de fa uns anys, treballa a l’estudi barceloní de Miralles Tagliabue EMBT.
L'Ana Otelea va oferir a l’alumnat que cursa 2n de Batxillerat i a l’alumnat de 4t d’ESO, una xerrada des de la seva tasca d’arquitecta i directora de projectes d’aquest reconegut estudi dirigit també per una dona.
Basada en alguns dels grans projectes que ha liderat, la xerrada de l'Ana ens ha transmès amb entusiasme que la remodelació de grans espais, com el Mercat de Santa Caterina a Barcelona, o l’estació de Metro Clichy-Montemeil de París, o la remodelació i ampliació del Palais des Fêtes de Romainville també de París, ha estat concebuda com una incardinació dels espais en el seu entorn a partir del coneixement històric, social i antropològic del lloc per tal de respectar-ne la història i els usos.
Partint de la concepció que el procés creatiu “mai està del tot acabat”, sinó que sempre hi ha un espai de canvi constant, ens ha fet veure el procés d’execució dels projectes arquitectònics, des de la maquetació manual fins a la projecció informàtica i l’execució final de grans infraestructures.
L'Ana Otelea ens ha fet adonar que l’arquitectura funcional pot assentar-se en la història del lloc per respectar-ne les estructures i, mitjançant l’encís del coneixement de la realitat social de l’espai on ha d’intervenir, integrar la lleugeresa de les estructures i l’eufòria del cromatisme, connectar la funcionalitat de l’edifici amb la manera de viure dels usuaris finals a qui va destinat, ja sigui traslladant el cromatisme de les fruites de l’interior a la teulada d’un mercat o jugant amb les transparències de la façana d’una sala de concerts, o dibuixant teixits africans per propiciar un ambient d’acollida en una estació de metro, o jugant amb les línies d’un vaixell per als para-sols que s’adapten a la inclinació solar d’unes terrasses de la Barceloneta, o incorporant horts urbans en una antiga mina de guix.
L’espectacularitat del resultat final dels projectes que ens ha mostrat ens ha deixat bocabadats, però també ens ha fet prendre consciència del que suposa el treball en equip, multidisciplinar, com n’és d’important conèixer idiomes per poder projectar-nos internacionalment, i la gran riquesa que aporta compartir idees i projectes amb persones de cultures d’arreu del món liderades, en aquest cas, per una dona que ha engegat l’estudi on ella treballa. (Montse Martínez)