Lliurament de beques i xerrada de l'Alfred Rodríguez Picó

Lliurament de beques i xerrada de l'Alfred Rodríguez Picó

El dia 25 de novembre de 2006 es van lliurar les beques universitàries de l'Ajuntament de Salou al Centre Cívic. El personatge convidat aquest curs ha estat l'Alfred Rodríguez Picó, qui després del lliurament de les beques ens va oferir una xerrada sobre el que ell coneix més, el clima.

L'alumnat guanyador de les beques que cada curs l'Ajuntament lliura als alumnes de l'Institut Jaume I que han obtingut una mitjana d'excel•lent han estat la Maria Celiméndiz, el Cèsar Garcia (absent), l'Helena Obis i la Jèssica Lago. També lliura beques a altres alumnes com en aquest cas la Jèssica Canales i la D. Sabaté.
El públic assistent a la xerrada van ser els alumnes de 2n de BAT, els de 1r de la professora Montse Torramilans que estudien meteorologia i els del professor David Ninyà que estudien orientació natural.
Resumint l'Alfred Rodríguez Picó ens va explicar...
Primer ens va parlar del canvi climàtic. Deia que la memòria meteorològica sol ser dolenta, i per això es diu que "el temps és boig". Però aquest és un fet i aquesta una frase que es va repetint des de temps immemorial. Al 1999 per aquí estàvem a 23º al mes de novembre i a Barcelona nevava. Un canvi boig. Només cal que pensem que estem en una zona temperada, entre el pol i l'equador. Això vol dir que a qualsevol època ens pot venir fred del pol i ones de calor de l'equador. La gent més gran diu "abans plovia més ". Això és una veritat a mitges. Entre els anys quaranta i seixanta els hiverns eren més freds i hi havia més dies de pluja; però abans no passava així. Entre els anys 10 i 20 hi va haver una gran sequera. Es recorden grans processons perquè plogués més.

A Europa ja hem viscut un gran canvi climàtic. Als segles IX, X i XI els hiverns eren suaus, no feia fred. Només cal dir que a Escòcia es feia vinya. Després el clima es va refredar. Als s XVI i XVII hi va haver una petita era glacial, amb un fred terrible. L'agricultura de l'època anterior desapareix. Així tenim el testimoni dels quadres d'aquella època on es veuen molts llacs glaçats i la gent patinant per sobre d'ells. Al s XIX pugen les temperatures. Al s XX continuen pujant, però ara es dóna un altre fet important, la revolució industrial, les fàbriques. L'expulsió de fums cap a l'atmosfera s'intensifica cada cop més. La famosa boira de Londres no era altra cosa sinó el polsim de les fàbriques, la contaminació que només es va acabar amb el tancament de les mines.

Ara al s XXI els diaris parles del canvi climàtic i aquest terme esdevé ambigu. Com a cas curiós tenim la pel•lícula El día de mañana que es basa en una teoria que contradiu el canvi climàtic de l'escalfament, a favor de la congelació. Un fet que està clar és que només el descongelament del gel que està dipositat al sòl pot provocar el creixement dels oceans, ja que el gel que hi ha als oceans no compta, ja està a l'aigua.

La pel•lícula que dèiem es basa en un fet real i és que del pol baixa cap al sud un gran corrent d'aigua molt freda. Aquest corrent es veu temperat per l'aigua d'un altre corrent procedent del Golf de Mèxic. Què passaria si no es donés aquest fet? Que Europa es congelaria.

Entre fet i fet, l'Alfred ens anava dient de quina manera ell contribueix a reduir, o almenys a no fer augmentar, els nivells de contaminació amb el cotxe. La primera gran font de contaminació aquí a Catalunya no és la indústria, sinó els cotxes. Per tant, per poc que pugui ell fa servir la bicicleta per desplaçar-se i, si no es pot, utilitza els transports públics. Fent campanya en aquest sentit ens deia que cada vegada hi ha més gent que ho veu així i que el grup de persones que comparteixen aquesta inquietud cada vegada és més gran. Nosaltres tenim un cotxe per cada dues persones. A Xina hi ha un cotxe per cada quatre-centes persones, però si mai arriben al nostre nivell, pot ser un desastre.

Finalment ens va parlar de la influència que exerceixen els canvis climàtics en les persones, per exemple, les baixades de pressió, l'efecte Rem i els ions positius (fatals) i els negatius (que produeixen sensació de confort i benestar). El fenomen del Niño i el de l Niña, és clar, també ens van ser descrits al llarg de la xerrada, i el fet que en realitat tota l'atmosfera de la terra està lligada i que no passa res que no tingui repercussions a nivell de la Terra en general, des del que passa a les selves de l'Amazones fins al que passa a la Xina o Indonèsia.

En poc més d'una hora l'Alfred Rodríguez Picó ens va encomanar la seva passió, la meteorologia, els fenòmens atmosfèrics... i, sobretot un avís, cal que vigilem el nostre mediambient