Lliçó inaugural: Maria Navarrete "Estar bé per educar millor"
El dia 6 de setembre de 2021 al jardí dels departaments ha tingut lloc la xerrada de la Maria Navarrete al professorat.
La Maria Navarrete ens va explicar que li agrada anomenar les seves xerrades amb la paraula gimnàstica perquè el treball de les emocions a l'aula necessita un entrenament com també ho necessita qualsevol habilitat esportiva.
Al llarg de la vida aprenem patrons i actuem segons aquests patrons. Problema? Aquest patrons, de vegades, no són adequats. Els patrons han d'anar lligats a un altre terme, la flexibilitat, saber sortir del patró que se segueix habitualment per adaptar-se, per exemple, a l'alumnat que, de vegades o sovint, "ens fa perdre els papers".
En aquest punt és quan la Maria va començar a parlar-nos de les diverses intel·ligències a grans trets. També ens va mostrar la trajectòria de diversos nois i noies per a exemplificar com la trajectòria ve condicionada pel tipus d'intel·ligència que es potencia o no. Aquests nois i noies al final van trobar el camí a seguir en funció del tipus d'intel·ligència o intel·ligències que tenien (lingüística, naturalista, musical...) i que no es potenciava a les seves aules.
A continuació ens va explicar com es generaven les emocions a partir de tres estructures o sistemes cerebrals: el rèptil, el límbic i el neocòrtex.
El cervell reptilià és la part cerebral més primitiva i instintiva, i té com a funció primordial la supervivència. És el que compartim amb la resta d’animals vertebrats, i és el que regula les funcions fisiològiques involuntàries. És el més primitiu i, alhora, és responsable de les accions d’acte reflex. Controla les funcions més importants per viure: ritme cardíac i ritme respiratori, pressió sanguínia, la set, la gana, la temperatura corporal, l’impuls de reproducció, la necessitat de protecció, la seguretat i la defensa del territori. Es caracteritza per l’acció sense reflexió. És molt resistent al canvi, se situa en el present i és incapaç de reflexionar, aprendre i anticipar. Les conductes són majoritàriament inconscients, impulsives i rutinàries.
El cervell límbic: també anomenat cervell emocional, està format pel tàlem, l’hipotàlem, l’amígdala i l’hipocamp. La funció d’aquesta part cerebral és analitzar els estímuls que provenen dels sentits, avaluar si són perillosos o beneficiosos per adaptar el comportament de la manera més adequada. L’amígdala, que és on es troba un estímul, visual o auditiu (per exemple, un gran soroll, un gest determinat), (petit òrgan que és fonamental en la regulació emocional), és la que avalua, a través de la memòria emocional, si aquest estímul o percepció pot representar una amenaça o perill. Si l’amígdala detecta que hi ha un perill, donarà ordres a l’hipotàlem perquè s’activi el sistema hormonal i muscular, la respiració s’accelerarà, el cor bategarà més de pressa i la musculatura es prepararà per fugir o atacar. L’amígdala cerebral és l’encarregada d’avaluar els estímuls que es perceben i activar la resposta emocional. En aquest procés, no actua el neocòrtex, per tant no hi ha elements de reflexió, d’anàlisi ni de presa de decisions conscient. És un mecanisme automatitzat i immediat.
El neocòrtex o el cervell racional: és la part del cervell més evolucionada, on es troben les funcions pròpiament de la intel·ligència. Gràcies al neocòrtex, podem tenir consciència, coneixements, aprenentatges, creativitat, capacitat de reflexió, voluntat i presa de decisions. Al neocòrtex es troben els dos hemisferis cerebrals (dret i esquerre) i l’àrea de Broca, on s’origina el llenguatge. És el que ens permet prendre consciència de les nostres emocions i escollir el comportament més adequat. És la part que posa raciocini a les emocions per fer una valoració amb objectivitat de les percepcions que es tenen.
La intel·ligència emocional és el resultat de la bona harmonia i la síntesi entre el neocòrtex i el cervell límbic, entre la raó i l’emoció, entre el cor i la ment.
Si davant d’una percepció que es pot interpretar com a perillosa es fa una pausa per reflexionar amb objectivitat, ens dona temps perquè les reaccions més viscerals s’aturin i es pugui decidir amb consciència i intel·ligència, és a dir, des del neocòrtex. Recordem que al neocòrtex es troba la capacitat de la creativitat per cercar noves estratègies o recursos davant de les dificultats. Moltes de les interpretacions suposadament amenaçadores només són distorsions de la realitat. La intel·ligència emocional ens permet minimitzar respostes emocionals descontrolades i viscerals que ens poden perjudicar, tant a nosaltres mateixos com als altres.
Aquí es va acabar la part més teòrica de la xerrada. Després d'un descans, va arribar la part pràctica en la qual el professorat va haver de moure's, d'agrupar-se, de parlar i d'interactuar. Van ser diverses dinàmiques que tenien com objectiu treballar les emocions, expressar-les ("M'agradaria molt", "de vegades..."), recordar-ne de viscudes, etc.
Ha estat una xerrada amena i instructiva que segur que ens ha motivat a tots. Hem viscut i reviscut emocions pròpies, les hem compartides i hem generat moments emotius amb els companys i companyes. Gràcies a tots i totes per la vostra participació i col·laboració.
