Jubilació del Paco Gaya i de la Montse Vallès

Jubilació del Paco Gaya i de  la Montse  Vallès

Enguany s’han jubilat aquests dos membres de l’equip directiu, el sotsdirector Paco Gaya i la directora Montse Vallès. En les actuals circumstàncies, només se’ls va fer un petit acte d’homenatge al jardí del professorat amb els membres del claustre i pocs convidats més.

L’acte va ser especialment emotiu per tractar-se de dues persones que feia molts anys que ocupaven el càrrec i que, per tant, eren molt properes a tots els membres del claustre.
El Paco, en el seu càrrec, ocupant-se de la disciplina del centre, ha resolt al llarg dels anys infinitat de conflictes amb molta mà esquerra i molt eficaçment. Cal agrair-li els molts esforços que ha fet per ajudar no tan sols el professorat en situacions difícils sinó també el mateix alumnat i pares.
Si bé el mèrit de la implantació dels cicles esportius cal atribuir-la a la Montse Vallès, sens dubte el Paco ha estat qui els ha organitzat i els ha donat una sòlida base. I certament se’n va deixant aquests cicles ben consolidats.
Però el Paco era més que tot això, era una persona de la broma, de la rialla fàcil, de la gresca. Quants dinars o sopars de professorat ha organitzat al centre? Posava una llista a la porta de sortida i només calia apuntar-s’hi. De vegades fora de l'institut, de vegades dins, de vegades un “jo poso”, de vegades de servei d'àpats... I ens ho passàvem d’allò més bé! Com el trobarem a faltar!
Certament això i molt més és el que van dir els seus companys en els parlaments que li van dedicar en aquest petit homenatge També dues cançons que li va escriure la Marta Villalta amb música de cançons populars i que va cantar el cor de professors i professores i tots plegats, dirigits per la Rosa Sanahuja, posaven en valor tots els seus mèrits i, així és ell, que va sortir a ballar-les i a cantar-les també, com sempre, posant la nota de gresca, humor i simpatia.
La Montse Vallès ha estat al centre 23 anys i 20 com a directora. Què podem dir d’ella? Doncs, que ha sabut ser una excel·lent directora. Només cal veure l’evolució de l’institut, cada cop més gran fins que es va haver de dividir en dos i, tot i així, l’institut Jaume I cada vegada més gran. Va aportar-hi no tan sols el batxillerat artístic sinó també els cicles d’administració i finances, els cicles de serveis a la comunitat i finalment els cicles esportius, que ens han portat alumnes de moltes poblacions diverses, no tant sols de Salou.
Ha estat una lluitadora incansable, i aquest és un tret que van destacar tots els qui van parlar sobre ella. Com va dir la Montse Vidiella, fins i tot als Serveis territorials ja tremolaven quan hi anava la Montse, perquè mai acceptava un no i amb molta mà esquerra al final gairebé sempre aconseguia el que es proposava.
La seva gran preocupació sempre ha estat el benestar acadèmic i emocional tant de l’alumnat com del professorat. El munt de cursos i coachs i psicòlegs i pedagogs que han passat pel centre... Si sobre el Paco va parlar el Jordi Palatzi i l’Alan Crabtree, sobre la Montse Vallès van parlar la Carmina Fallada, la seva successora en el càrrec, la Montse Piqué i la Montse Vidiella, i també el Baldiri Panicot, cap del departament al qual pertanyia la Montse, i la Irene Vázquez de Parga.
Tots van fer un petit recorregut pels vint anys de direcció recordant el munt d'iniciatives de la Montse per tal d’atènyer els seus objectius: els Lletraferits, els Artistes pròxims, el Festival de fi de curs al TAS, l’organització de la celebració dels 25 anys del centre, el lipdup, la lliçó d’inici de curs que ha portat a l’institut tantes celebritats de diversos àmbits com la Sol Picó o la Laura Borràs o el Francesc Mauri enguany, l’escola de pares..., i tantes i tantes més.
I no podem deixar d’esmentar el fet que gràcies a la Montse Vallès, l’institut Jaume I en les actuals circumstàncies ha estat molt ben preparat per a les activitats d’ensenyament-aprenentatge en línia. Tot l’alumnat i professorat tenia ordinador i era expert en el seu ús. Encara recordem aquell famós projecte 1x1 que va intentar implantar l’ensenyament digital als instituts. Molts centres van desistir i van tornar a l’ensenyament tradicional, però la Montse Vallès no. Ella ja veia que era el futur i va lluitar incansablement per continuar amb l’ensenyament digital i ho va aconseguir. Encara ara recordem tots els grans problemes que s’han hagut de solucionar de wifi, alumnes sense ordinador, etc.
A més, la Montse era una persona positiva, sempre veia el got mig ple. La porta del seu despatx sempre estava oberta per a rebre a qualsevol que se li volgués adreçar fos del claustre, fos alumne/a o un pare o mare. Escoltava els problemes i les necessitats de tots i intentava ajudar en el que calgués. Quants problemes no s’han resolt al despatx de la Montse amb el Cap d’estudis o amb el sotsdirector.
Sempre animava a anar més enllà i sempre facilitava les iniciatives que pogués tenir qualsevol membre del claustre, però també sabia dir que no si calia.
Bé, podríem escriure moltes pàgines sobre tot el que ha aconseguit la Montse Vallès. Vint anys de direcció donen marge per a poder fer moltes coses.
Com a persona que ha treballat colze a colze amb la Montse durant molts anys com a Cap d’estudis li estic molt agraïda perquè amb ella he après moltes coses, he treballat molt a gust i he passat molt bones estones.
Gràcies, Montse, per tot i gràcies de tots. Esperem que tot et vagi molt bé a partir d’ara i que siguis molt feliç..., encara que no ens tinguis!