Artistes pròxims 8a edició: Pedro Colom Andreu
El dia 8 de maig de 2013 es va inaugurar a l'institut l'exposició "Aires de Londres" del jove pintor Pedro Colom Andreu, que és fill del Fernando Colom, professor de matemàtiques que també ho va ser del nostre institut en els seus orígens.
La festa va tenir dos moments, la inauguració oficial de l'exposició Aires de Londres i després la visita a l'exposició.
La inauguració es va celebrar al vestíbul del centre i hi van ser la família del Pedro, l'alcalde de Salou Pere Granados i la regidora d'Ensenyament Júlia Gömez. També van presenciar l'acte els alumnes del BAT d'Arts plàstiques, els delegats d'ESO, BAT i Cicles, representants de l'AMPA i el professorat que en aquell moment no impartia classe. L'acte estava obert a qualsevol persona que hi estigués interessat.
La directora Montse Vallés va obrir l'acte donant la benvinguda a tots i tot seguit una alumna va interpretar una peça musical al violí. Seguidament la Montse Martínez va comentar l'obra del Pedro i després ell mateix es va dirigir al públic assistent.
Després de la interpretació d'una altra peça musical per l'Helena Coronado, va parlar l'alcalde Pere Granados i tot seguit es va visitar l'exposició on també hi havia preparat un petit piscolabis.
Sobre l'obra del Pedro, les nostres companyes Lídia Pérez i Montse Martínez del Departament d'Ed. Visual i plàstica ens han fet el següent comentari:
De l’obra d’en Pedro Colom sobta la grandiositat de les seves teles. Quadres de gran mesura que ens ensenyen moments de la quotidianitat dels seus personatges. Habitants cosmopolites que van d’un lloc a un altre sense parar-se a pensar en aquell precís moment. Imatges d’un Londres amb els seus carrers més transitats: Oxford Street i Regent Street, meca del capitalisme i del consumisme.
Pedro es fixa en les seves mirades, en els seus actes monòtons, repetitius i dirigits cap a un treball o una feina diària. Veuen passar el temps per davant de la seva cara i sembla que no reaccionin. Des del coneixement i la sensibilitat que ens mostra en Pedro, aquest és capaç de fixar-se en aquests moments precisos i sense voler que passin desapercebuts, ens els mostra clars i concisos. Ell s’adona d’aquest deambular que sembla dirigir els autòmats transitants però ells semblen estar immersos i perduts en els seus pensaments.
Pedro parla de la quotidianitat i d’allò que es converteix en un acte repetitiu i ens ensenya com vivim la vida en aquests temps contemporanis.
Pedro profunditza en la seva recerca parlant-nos d’allò més íntim que amaguen les seves imatges plenes de gent i de colors: la soledat d’aquests personatges, la tendresa d’una mare, els turistes... imatges d’una moment contemporani que com a tal, reflexa amb els seus carrers, les seves motos, la gent de la ciutat.
Pedro va més enllà i en una reflexió íntima ens convida a pensar en aquest espai-moment en que la gent es desplaça i arriba a la feina, aquest moment com a creador de la vida mateixa i com a un moment important encara que passi desapercebut entre tant de rebombori cosmopolita.
A nivell tècnic és capaç de sintetitzar els volums i els clarobscurs amb grans masses de color: colors grisos, negres, blancs, vermells, blaus... que predominen en aquests ambients urbans. Treballa la profunditat d'una forma molt intuïtiva, on la perspectiva deixa pas a una pintura plana que transmet aquesta sensació gràcies a la superposició de colors, i de formes nítides, que es retallen sobre el fons, tal com feia Gauguin, o en un referent més proper, David Hockney, o l'Equipo Crónica a l'estat espanyol.
Per caràcter i per tècnica recorda molt el que feien els artistes Pop, que ja en el seu moment van voler retratar la societat de consum, portant a l'esfera de les seves obres escenes de la vida quotidiana. En aquest cas, Pedro Colom plasma aquest aire viu i fresc que es respira a la City, lloc ple d'experiències que l'inspira, el fascina, i li serveix de motor de recerca i de creativitat. Són obres properes, amb un llenguatge directe, impactant i desimbolt que capta l'atenció a primera vista.
Els seus referents artístics en paraules del mateix artista són els pintors venecians: Tintoretto, Tizià, Veronès i Canaletto, passant per un Pablo Picasso, un Edward Hopper o Nielly Francoise. D’alguna manera en Pedro Colom fa veduttes contemporànies.
Com diu el mateix autor, dels venecians n’aprèn la seva lluminositat, la seva harmonia i la posada en escena. Dels impressionistes el seu amor per la pintura, d’en Velázquez i d’en Goya la seva originalitat en el context contemporani, del Pop art es queda amb la seva crítica i amor-odi cap a l’art i de Banksy per la seva capacitat de girar el poder burocràtic i institucional que envolta l’art.
En resum, un amor per allò que representen els avantguardistes com la llibertat i la lluita per crear i intentar millorar el món des d’un un art per i per al poble.
