Xerrades de clàssiques: Ovidi i el casal de Tebes
El dia 14 de febrer de 2018 el grup d'alumnes de llatí i grec de 2n de BAT van anar a la URV a escoltar dues conferències de clàssiques.
La primera va se de llatí "Dos mil anys amb Ovidi", a càrrec del Dr. Joan Gómez Pallarés, professor de Filologia Llatina (UAB) i director de l’ICAC i una de grec "El casal de Tebes, de Cadmos a Antígona", a càrrec del dr. Jesús Carruesco García, professor de Filologia Grega (URV).
El Dr. Joan Gómez Pallarés acaba el seu escrit sobre Ovidi així:
"Els lectors de tots els temps, els poetes que duem dins i que tenen la capacitat de conèixer el futur, l’hem salvat de la terra gèlida a què va ser exiliat, i de la mort física.
Ovidi no ha mort del tot ni pertany només a la terra perquè ara que podem
celebrar els probables dos mil anys de la seva mort (17 dC?-2017), la seva capacitat poètica, la seva visió única i antisistema (política i literària!), acompanyades de la seva joie de vivre, segueixen presents com mai i ens esperonen a seguir llegint-lo, comentant-lo, explicant-lo.
Intentem entendre i compartir la profunditat del que proposava, que està molt directament connectada amb qui som i com som en relació amb la naturalesa de nosaltres mateixos com a persones i amb la naturalesa que ens envolta i ens contempla, bocabadada.
Aprofitem l’ocasió, donem-nos una altra oportunitat i permetem que els seus versos sonin de nou! Ara als 2000 anys de la seva mort sabem que el darrer desig que Ovidi va escriure s’ha complert.
Si quid habent igitur vatum praesagia veri,
protinus ut moriar, non ero, terra, tuus.
«Si els presagis dels que endevinen el futur són certs, tan aviat com mori no seré mai del tot teu, terra»."
