Un dia al TNC

Un dia al TNC

El dijous 8 de novembre de 2012 va ser un dia molt especial. Els alumnes de 1r i 2n del Batxillerat Artístic vam anar a Barcelona. Mentre els d’Arts Plàstiques visitaven el Pavelló Mies Van der Rohe i una exposició sobre Piranesi a Caixafòrum, els alumnes d’Arts escèniques passàvem tot un dia al Teatre Nacional de Catalunya.

Només arribar ens van explicar mitjançant un audiovisual tots els oficis relacionats amb el teatre. Tot seguit, el director teatral Marc Montserrat ens va fer un taller de tres hores de durada per preparar diverses escenes de l’obra de teatre Macbeth de Shakespeare (versió lliure d’Àlex Rigola). El taller va ser intens ja que tots els alumnes van adoptar un ofici dins les tres companyies teatrals que es van crear: a cadascuna d’elles hi havia un director, uns actors, encarregats de maquillatge, de vestuari, d’atrezzo, tècnics de llum i de so.
Cada companyia va assajar una de les escenes preparades, aportant uns efectes de llum, de so, de vestuari i de maquillatge específics. Tots vam poder ser conscients de la importància de tots els membres de la companyia… i els actors van poder descobrir com imposen les llums, el públic, és a dir, el directe.
Després d’un breu dinar a les rodalies del TNC vam tornar al teatre i ens van ensenyar el teatre per dins, és a dir, magatzems d’atrezzo, escenari, camerinos, zona d’actors, zona de tècnics… Realment el Teatre Nacional és un espai privilegiat quant a recursos (llums, vestuaris, decorats…).
A les 17h ens vam reunir amb els alumnes d’Arts Plàstiques i vam entrar plegats a la Sala Petita del Teatre Nacional on vam poder gaudir de la impactant representació de l’obra Macbeth de Shakespeare (versió lliure d’Àlex Rigola). Va ser una experiència molt intensa, per diversos motius: els alumnes coneixien l’obra (fins i tot sabien de memòria el text d’algunes escenes) i aquest coneixement els permetia apreciar i gaudir encara més del mestratge dels actors. Al mateix temps, la posada en escena no era històrica sinó avantguardista: els personatges eren actuals i hi havia alguns elements que fins i tot eren desconcertants.
L’obra ens va deixar corpresos i en el viatge de tornada no podíem parar de comentar-la. Va ser un dia… INOBLIDABLE!!! (Cristina Duran i Meritxell Blay)