Projecte de col·laboració amb el MAMT: reinterpretant Julio Antonio
El present projecte és un treball de col·laboració amb el Museu d’Art Modern de Tarragona, que s’emmarca en el conjunt d’activitats que aquesta institució ha dissenyat durant el 2019 amb l’objectiu d’homenatjar els cent anys de la mort de l’artista Julio Antonio.
Sota el nom Julio Antonio/Stendhal, el Museu ha proposat als artistes que van guanyar la Biennal d'escultura, una reinterpretació de l’obra de Julio Antonio sota el prisma de la síndrome de Stendhal. Per aquesta raó, des de l’Institut Jaume I, ens sumem a participar en aquest repte, amb la intenció de desenvolupar una proposta artística que serveixi de pretext per a conèixer la tasca del Museu, el seu fons d’obres, que permeti a l'alumnat familiaritzar-se amb més profunditat amb la figura de Julio Antonio, i que els brindi l'oportunitat d’enfrontar-se a una tasca creativa de certa complexitat més enllà de les aules.
Reinterpretant Julio Antonio: La Síndrome de Stendhal és un experiment que proposem a l’alumnat de 2n de batxillerat d’arts plàstiques de l’Institut Jaume I de Salou, per a cercar un llenguatge propi de la mà de l’artista protagonista. A partir dels dibuixos de referència, es proposa treballar-los amb diferents tècniques de transferència: calca, collage, coles, xilè... per poder començar un viatge cap a l’autodescobriment. L’alumnat ha d’explicar la seva visió de la síndrome d’STENDHAL a partir de recursos graficoplàstics, de manera que el dibuix vagi evolucionant cap a una obra nova, pròpia i personal..., allunyant-se de Julio Antonio i apropant-se a l’univers personal de l’estudiant. El projecte pot obrir-se a nous significats secundaris, però l’objectiu principal és treballar la idea d’aquest estat psicosomàtic que coneixem amb el nom de síndrome de Stendhal.
Per a dur-lo a terme, l’alumnat haurà de triar les imatges dels dibuixos de Julio Antonio que el museu té penjades a la web, imprimir-les i processar-les segons les diferents mides que necessiti, per tal de transferir-les o encolar-les. La integració del dibuix, el sistema de manipulació de la imatge, és lliure i obert. Però els dibuixos només han de ser un vehicle, una part inicial d’aquest viatge. L’autèntic repte de l’alumnat serà trobar un procés creatiu propi, que no necessàriament ha de girar al voltant de la bidimensió.
En aquest projecte, l’alumnat haurà de decidir quina part es reserva per a treballar-la al Museu, tenint en compte els materials i el temps de què disposarà allà. Aquesta seqüenciació pot ser consensuada a nivell individual. L’experiència al Museu pot fer canviar la direcció i el sentit de l’obra, o pot potenciar-lo. Ho hem constatat al llarg dels cursos que hem estat col·laborant amb el MAMT: el canvi de context respecte l’aula determina la forma en què l’alumnat decideix “acabar” l’obra.
Com explicar la síndrome de Stendhal partint de dibuixos de Julio Antonio? Aquest és el repte. Aquest és el motor de cerca. El punt de partida. Esperem que sigui motivador i transformador. (Montse Martínez)
