Premis del Col.legi d'Enginyers de Catalunya per als millors Treballs de recerca de Tecnologia
Aquest curs hi ha hagut una novetat important al Fòrum TRiCS. Les exposicions de treballs de caire tecnològic eren valorades per enginyers del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Aquest Col·legi tenia la intenció de donar un primer i segon premi, anomenats “Premis Enginy” als treballs que consideressin més interessants.
Així doncs, a cada aula de la laboral hi havia un d’aquests enginyers prenent notes sobre els diferents treballs. Diversos alumnes del nostre IES optaven al premi, la D. B. Pacheco i la J. Cavaglia (treball de caire tecnològic), el R. Obis, el M. Vaccaro, el F. Català i el D. Sánchez (treballs de tecnologia).
Després de molts dies d’incertesa per fi vam saber que hi havia set finalistes i que un d’ells era un alumne de l’IES Jaume I, el Raúl Obis. Aquest fet ja ens alegrava moltíssim. Ara s’obria un altre període d’espera impacient, finalista, sí, però en quina posició? Aleshores ens va arribar un altre missatge, tots set finalistes rebrien premi, no tan sols el primer i el segon. Perfecte, però no es resolia el nostre interrogant.
L’acte de lliurament es va fixar per al dia 9 de maig, a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials, a Tarragona. I cap allà vam anar el Raúl i els seus pares, el Miquel Ibiza, el seu tutor, la Montse Vallès i una servidora, MP. Plovia molt, però vam arribar, ens vam dirigir a la sala d’actes, ens vam asseure a la segona fila (per sortir a les fotos, és clar) i a esperar. La sala s’anava omplint de nois i noies finalistes, de pares, mares i familiars, de tutors i tutores de recerca, de directors i directores... Les autoritats que havien de presidir l’acte anaven apareixent, també els fotògrafs oficials, una càmera de filmar... Tot molt solemne, molt bé... Una servidora amb la càmera va fer el que va poder, el fet de fer fotografies no em converteix en experta, us ho asseguro.
Amb la sala gairebé plena va començar l’acte el President de la Demarcació de Tarragona del Col·legi, el Sr Lluís Maestre i Oliva, el qual va ressaltar la idea que era important valorar i reconèixer la feina feta per uns alumnes que seran el nostre futur. Del Departament d’Educació va parlar el Vicenç Abellan el qual va destacar que era positiu el reconeixement públic de la tasca que fa el professorat i l’alumnat als centres educatius i que esperava que aquest fet continués al fòrums successius.
També va parlar el Sr Juan Carlos Boronat, el qual va fer un comentari dels diversos treballs presentats. De cadascun d’ells va fer diversos elogis i del conjunt va destacar dos fets que li van semblar més que significatius. La major part dels treballs lligaven dos fets per a ell importants, la feina que implicava fer-los, però també que els alumnes havien disfrutat fent-los, s’ho havien passat bé. A més, del treball del Raúl va destacar un altre fet, que havia sabut lligar dos interessos, el tecnològic, el mecànic, el fet d’haver fet una màquina i l’interès per l’edat mitja. Moltes coses i molt interessants va continuar dient, però aquí ho deixem.
Finalment va arribar el moment de la lectura de l’acta. Com sempre, es va començar per l’últim premi dels set que es concedien. Tots esperàvem sentir el nom del Raúl, però no; no era el setè, ni el sisè, ni el cinquè, ni el quart... El Raúl va quedar..., segon!!! Tots vam estar molt contents amb aquest segon premi, talment com si ens l’haguessin donat a nosaltres. Un moment gloriós, sí, un moment per recordar. Després de l’emoció del moment, la recollida dels regals per a ell i per al seu tutor, el Miquel. A la planta baixa ens esperava un picapica molt bo i abundant i després cap a casa. Si voleu saber en què consistia el premi del Raúl, aneu, el feliciteu i li pregunteu. També li podeu preguntar al Miquel.
