La Laura Martínez de 2n de BAT ha rebut el Premi Baldiri i Reixac

La Laura Martínez de 2n de BAT ha rebut el Premi Baldiri i Reixac

El 3 de juny de 2012, vam assistir al lliurament dels XXXIV Premis Baldiri i Reixac, en la categoria Premis als Alumnes, al Casal de l’Espluga del Francolí. Una de les nostres alumnes de 2n BAT, la Laura Martínez Sanahuja, ha rebut un dels premis.

El Treball de recerca de la Laura va ser tutoritzat per la professora Carme Masip, i es titulava “A escena!”. Aquesta va ser una gran notícia per al centre, ja que el prestigi d’aquests premis és molt gran dins la comunitat educativa, però també fora. Entre els membres de la taula presidencial hi havia el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. L’objectiu d’aquests premis, organitzats per la Fundació Lluís Carulla, tenen per objectiu l’estímul i el reconeixement de l’escola catalana.
Com va dir el mateix conseller i altres membres de la taula presidencial en el seu torn de paraula, només rep un premi i sobretot de la categoria d’aquests, un treball fet a consciència i ben fet. I així és. Hem vist el treball de recerca de la Laura, l’hem llegit i l’hem pogut valorar des dels seus inicis fins a la seva exposició final i sabem que és un treball creatiu i de recerca, en el qual la Laura hi ha invertit moltes hores, moltes, i el que és més d’agrair en l’alumnat que fa aquests treballs, amb iniciativa, autonomia, constància, esperit de superació i il•lusió; la mateixa que tenia quan va recollir el premi, la mateixa que tenia la seva família i nosaltres mateixos quan la vam acompanyar, il•lusió i una bona dosi de nerviosisme també. Gràcies, Laura, per aquest premi Baldiri i Reixac.
I realment va ser així, il•lusió, alegria i satisfacció per veure recompensada i reconeguda la feina ben feta; això era el que llegíem als rostres de tota la corrua d’alumnes, mestres i professorat que desfilaven per l’escenari del Casal recollint el diploma de mans d’algun dels membres. Va ser colpidor, espectacular, sobretot per a nosaltres que no hi havíem assistit mai (i esperem que no sigui l’últim cop aquest!). Classes senceres de nens i nenes de totes les edats, tots contents i molt il•lusionats, recollien un premi del qual desconeixien l’abast i després posaven per a la fotografia de grup mentre el fotògraf oficial se les veia i desitjava per tenir-los tots reunits i quiets al voltant del cartell-anunci dels premis. La sala del Casal també estava plena de gom a gom des de dalt fins baix. En fi, va ser una festa, en tot el sentit ampli de la paraula, perquè dues hores abans, a les 11:00h ja hi havia tant dins com fora del Casal tot un desplegament de diferents activitats, jocs, tallers, música, etc. Precisament dins del Casal s’hi estava desenvolupant un espectacle d’animació infantil molt animat on fins i tot nosaltres, quan hi vam arribar, a les 12 aproximadament, vam participar tot picant de mans, cantant, etc. Va ser entretingut i bonic.
A les 13:00 va començar l’acte amb el torn de paraules dels membres de la taula presidencial i entre un i l’altre una actuació musical. Finalment va arribar el lliurament de premis. Com anècdota, caldria dir que tots els assistents a l’acte van assabentar-se que l’Institut Jaume I de Salou havia rebut un premi perquè, abans que comencessin els parlaments i amb l’expectació de tot el públic assistent, el conductor de l’acte va anunciar a través del micròfon i als quatre vents que els representants de l’Institut Jaume I passessin per la taquilla per rebre instruccions i els tiquets del dinar (cadascú es pagava els seus, no us cregueu...). No és que hi arribéssim tard, no, és que ja sabíem com funcionava tot, per descomptat!!!
En acabar l’acte vam visitar l’exposició dels treballs premiats i després ja ens vam separar. La Laura i la seva família amb els famosos tiquets del restaurant a la mà se’n van anar al dinar de germanor i nosaltres a la nostra.
Llàstima que no vinguéssiu, són actes estimulants perquè són un munt de gent que treballa i s’esforça per millorar l’escola catalana malgrat les circumstàncies i potser també en part per fer-hi front amb treball i imaginació a les aules, com fem nosaltres mateixos a l’Institut Jaume I de Salou.