Lliurament de les beques de l'Ajuntament i xerrada de Mercè Sala
El 12 de gener de 2007 es van lliurar les beques universitàries que l'Ajuntament de Salou dóna als estudiants de Batxillerat. Van rebre la beca per tenir un currículum excel·lent el Joaquim Curto Díaz (Batxillerat Tecnològic) i el David López Piquer (Bat. Científic). I també es va lliurar una altra beca a l'Elisabet Piedra Ferrer (Bat. Humanístic i de C. Socials) i al Sixto Càmara Moya (Bat. Tecnològic).
Després del lliurament la Mercè Sala va començar la seva xerrada sobre “L'encant de liderar”.
La Mercè Sala ha estat regidora de l'Ajuntament de Barcelona durant 12 anys, Presidenta de Renfe durant 5 anys, Presidenta de la Fundació Politècnica de Catalunya durant 7 anys i Consellera Delegada de TEMOINSA. Ara és Presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTSEC). També presideix el Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.
Amb tot aquest currículum i, a més essent una dona, tots estàvem molt interessats pel que ens havia de dir. Primer ens va explicar una mica el seu recorregut vital i el que havia après a cada etapa de la seva vida. Així com a estudiant va fer empresarials, el que li agradava i que l'ha fet feliç que és el que és realment important; com a regidora de l'ajuntament de Barcelona després de la caiguda del franquisme, va descobrir l'existència del que ella anomena l'intangible , que és allò que cal endevinar dels altres, de qui et rodeja, que no es diu i que és el que t'obliga a dialogar i negociar amb els altres; com a Presidenta de Renfe, va crear un sistema d'organització basat en la delegació de responsabilitats i també va fer possible un canvi molt important, passar de la impuntualitat a la puntualitat. D'aquesta etapa recorda que fins i tot va arribar a conduir algun tren perquè l'agafava sovint i, d'aquesta manera, va poder conèixer molts factors que li van resultar importants de conèixer com a gestora (pel que fa a personal humà, equipaments, estat de les vies...) I així que anava avançant en la seva vida professional va veure que la seva feina, en realitat, era solucionar problemes i que aquesta feina, que no s'acaba mai perquè després de l'un ve l'altre, l'ha ensenyat a ser líder, a liderar.
Mentre va estar a TEMOINSA es va adonar que, el fet d'estar en una empresa privada, implicava un grau de responsabilitat molt més elevat que el d'estar en una empresa pública perquè, si no es tira endavant l'empresa, molta gent pot anar al carrer. Ara és Presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTSEC) que assessora la Generalitat pel que fa a sindicats i empreses.
A partir d'aquest moment la Mercè Sala es va dedicar a descriure com havia de ser un bon líder i els diferents tipus existents. Primer va dir-nos que de líders n'hi podia haver molts, fins i tot en la mateixa sala on estàvem escoltant-la, perquè segur que entre els alumnes assistents algun o alguna era delegat o capità d'un equip de futbol o similar, o portava un grup d'esplai, o era el que a la colla estirava els amic i amigues cap aquí o cap allà...
Per a la Mercè Sala un bon líder té unes qualitats naturals, però cal reforçar el lideratge amb unes bases teòriques. Liderar no és manar, és aconseguir que el teu equip faci el que vulgui, però que vulgui el que el líder considera oportú. La primera feina del líder és crear un equip, tot i que sovint l'equip ja se'l troba fet i l'únic que pot fer és encaixar-hi fent-hi els canvis que cregui necessaris. Tot seguit ha de conduir l'equip cap a un objectiu i un objectiu o objectius explícits ja que molt sovint el que passa és que aquests objectius es consideren tan obvis que no es diuen. I, en explicitar aquests objectius ha de tenir molt en compte les expectatives i les prioritats del seu equip per aconseguir una visió de conjunt que li permeti assolir els objectius que s'ha proposat. A més un bon líder ha de prendre decisions i això potser pot implicar que algú es molesti amb ell. Aquest fet no ha de ser impediment perquè el líder prengui decisions, no sempre es pot tenir tothom content. De vegades fins i tot crear descontent o conflicte és un recurs per aconseguir el que es vol.
Va acabar aquesta part de la xerrada aconsellant als alumnes de 1r i 2n de BAT i del cicle que l'estaven escoltant dient-los que actualment no tan sols es demanen coneixements i habilitats, sinó actituds, precisament aquestes actituds de lideratge que no s'ensenyen a l'escola, però que s'han d'aprendre. L'empresa ara busca aquella persona que és capaç de formar un equip i liderar-lo.
L'última part de la xerrada la va dedicar a parlar de la situació de la dona dins d'aquest món, de les dificultats que hi troba i que és la societat qui l'ha d'ajudar a poder superar la situació de desigualtat en què es troba. Va començar per parlar-nos del “sostre de vidre” que és aquella barrera que atura la dona en el seu camí ascendent. D'aquest sostre de vidre ens va dir que simplement no existia, però que això ho ha de fer possible la societat. Actualment sovint només ho fa possible tenir diners. El lideratge de la dona és diferent al de l'home per diversos conceptes, però un d'ells és per la capacitat que té la dona de ser mare. Aquest fet li dona una sensibilitat diferent, en primer lloc perquè per ser mare s'ha de creure en la gent i en els fills, dels quals accepten les debilitats i la seva part irracional. Un líder ha de tenir en compte aquests dos conceptes, els ha de conèixer i ha de saber que només els podrà superar raonant i negociant, com les mares amb els seus fills.
En parlar-nos dels diferents tipus de líders existents va esmentar el líder presidencialista, que és aquell que actua sense tenir en compte el seu equip. Els èxits són només seus, però també els fracassos. Un altre líder és el que ella anomena de “dobles”, és aquell que té un segon que gairebé és com una altre primer, en molts casos rep el nom de vicepresident. Gairebé totes les companyies d'informàtica es dóna aquest tipus de lideratge. Ara bé el tipus de lideratge que la Mercè Sala valora més és el que anomena “de la banda de jazz” en el qual tots els membres de l'equip estan tan compenetrats que no els cal ni partitura.
I d'aquesta manera es va acabar aquesta xerrada, almenys a la sala Costa Daurada del Centre Cívic de Salou perquè a les aules, als grups d'amics i segurament dins el cap d'alguns d'ells el tema no s'ha acabat.
