Lliçó inaugural del curs 2017 - 2018: Irene Pellicer

Lliçó inaugural del curs 2017 - 2018: Irene Pellicer

El dia 7 de setembre de 2017 Irene Pellicer, professora experta en Educació Física i Emocional, va oferir-nos la ja tradicional lliçó inaugural del curs 2017 - 2018, "La neuroeducació al servei de l’aprenentatge".

La Irene és una noia dinàmica, entusiasta, que té les idees molt clares i també el que vol transmetre i com ho vol transmetre; i resulta que només tenia una hora per a comunicar-ho al claustre de professors i professores i altres convidats a la seva xerrada. Per això, allò de "sin prisa, pero sin pausa" es va quedar a l'altre costat de la porta d'accés a la sala d'actes.
En acabar la seva xerrada que resumim a continuació, segur que tots havíem après alguna cosa, segur que tots vam trobar alguna tècnica o recurs per poder aplicar a les nostres classes, segur que ens va descobrir a molts que l’aplicació de la neurociència a l’educació ens pot ajudar a millorar la nostra tasca educativa. Gràcies, Irene.
En els últims temps hi ha hagut un enorme desenvolupament de les tecnologies de visualització del cervell que ens permeten millorar el coneixement del cervell i del seu funcionament per optimitzar l'aprenentatge. Es tracta de sumar aquest coneixement de les neurociències als coneixements pedagògics i psicològics ja existents per seguir millorant l'educació: neix la neuroeducació.
Des de la neuroeducació destaquem tres factors molt relacionats que resulten imprescindibles en el procés d'aprenentatge: l'emoció, l'atenció i la memòria.
L'emoció
En l'educació emocional la base és l'emoció. Si l'alumnat es mou en un entorn emocional negatiu la seva amígdala s'activa i les seves emocions també són negatives (ira, por...); en canvi, si hi ha un bon clima a l'aula, s'activa una zona del cervell anomenat hipocamp que és una regió imprescindible en els processos de memòria i aprenentatge, a més l'hipocamp pot créixer; per tant, sigui per les seves funcionalitats sigui per la seva capacitat de creixement convé activar l'hipocamp. En un entorn educatiu l'error que pot cometre un alumne/a pot activar la seva amígdala i generar-li emocions negatives o l'error pot ser assumit amb naturalitat com una estratègia d'aprenentatge; en aquest cas quan l'error es considera positiu donant-li la volta, estem generant en l'alumnat emocions positives, estem estimulant el seu hipocamp.
El nucli accumbens és una altra estructura cerebral important per als processos d'aprenentatge per les moltes connexions que té amb altres zones del cervell i també perquè rep entre altres substàncies dopamina. El nucli accumbens activa el sistema de recompensa ja que la dopamina és la responsable de la motivació, és la que facilita l'aprenentatge a través de tot allò que ens agrada: els jocs, els reptes...
L'escorça orbitofrontal és una regió del cervell relacionada amb els mecanismes de recompensa que està desactivada quan es fa una tasca, però que s'activa quan posposem o diferim la recompensa que esperem.
L’Atenció
Les emocions són necessàries a l’hora de facilitar l’atenció. S’han identificat tres xarxes atencionals: la d’alerta, l’orientativa i l’executiva que activen regions concretes del cervell. La xarxa executiva és vital perquè ens permet estar concentrats durant una tasca inhibint estímuls que considerem irrellevants.
Abans hi havia temps per estar amb nosaltres mateixos, però ara amb les tecnologies existents aquest temps d’estar amb nosaltres mateixos ha desaparegut i ha estat substituït per la dispersió. Per tant, cal ensenyar l’atenció, a estar atents, perquè és indispensable perquè hi hagi aprenentatge.
Precisament un dels mitjans per entrenar l’atenció és l’activitat física perquè aquesta activitat encén el cervell i potencia l’atenció. Per això és recomanable fer activitat física abans d’iniciar l’activitat lectiva, és millor venir caminat a l’institut i caminar almenys cinc minuts que no pas venir amb cotxe fins a la porta mateix del centre; uns arriben amb el cervell despert i els altres no.
L’activitat física genera BDNF que és una substància que activa el còrtex prefrontal que permet organitzar, planificar, iniciar respostes, posposar-les, estar atents... Amb l’exercici físic també s’activen altres processos neuronals (la segregació de dopamina que arriba a l’hipocamp, l’increment del flux sanguini...) que incrementen quatre cops el BDNF basal. Per això seria recomanable que aquesta activitat física d’almenys quatre minuts es fes d’una manera reiterada al llarg del període lectiu.
La memòria
La memòria està a la base de l’aprenentatge, però no retenim tot el que aprenem, ja que el que no utilitzem, s’oblida. El que està clar és que som capaços de recordar millor si hi ha emoció, si hi ha un impacte emocional en l’aprenentatge.
De fet hi ha diversos tipus de memòria la implícita i l’explícita. La primera està associada als hàbits cognitius i motors, és inconscient i no sabem explicar. Es basa en la pràctica i la repetició: aprendre a anar en bicicleta, a escriure, a fer operacions matemàtiques bàsiques... Un altre tipus de memòria és l’explícita que origina records conscients sobre el nostre coneixement del món i experiències personals. Aquests records emocionals s’emmagatzemen a l’escorça prefrontal i l’hipocamp els converteix en records duradors. Per aquesta raó si treballem la memòria implícita amb dosis d’emoció (jocs, reptes...) i amb estratègies que despertin la seva curiositat, aquests records poden ser conscients i duradors i facilitar l’aprenentatge.
Entre les múltiples aportacions de la neurociència que ens poden ajudar a millorar les classes, destaquem aquestes cinc:
1. Comença amb alguna cosa provocadora: una frase, una imatge o una reflexió que no els deixi indiferents.
2. Connecta amb la vida del teu grup d’alumnes. Presenta problemes que els afectin i d’una manera interessant.
3. Fes que vulguin i puguin parlar. Crea un clima en el qual no existeixi la por a expressar-se i deixa espai perquè construeixin els seus propis arguments.
4. Introdueix incongruències. El món n’està ple. Utilitza la contradicció, al novetat, la sorpresa, el desconcert o la incertesa.
5. Evita l’angoixa. Redueix la pressió i no posis l’alumnat en evidència. Ningú aprèn així.
A la segona part de la xerrada, la Irene ens ha parlat de l’autoestima. La xerrada no s’ha limitat a exposar uns coneixements teòrics sinó que a més ens ha permès treballar-hi individualment i en grups: les emocions lligades a les estructures cerebrals, les emocions que els altres creuen que em dominen i com de vegades jo en tinc una altra percepció; estratègies de relaxació, d’acceptar amb amor tot allò que no ens agrada de nosaltres mateixos...
Moltes coses ens han cridat l’atenció, per exemple, quan ens ha parlat dels pensaments “mico” i “pop”; com el fet de parlar els companys i companyes a classe en comptes del professor millora el nivell d’atenció, etc.; però sobretot la Irene ens ha contagiat el seu entusiasme per aplicar l’educació emocional a l’aula.