La periodista Iolanda López ens visita

La periodista Iolanda López ens visita

El dia 10 d'octubre de 2006 la periodista Iolanda López, una exalumna de l'INstitut, ens va venir a explicar a l'institut en què consisteix la seva feina, el periodisme.

El dia 10 d'octubre de 2006 la periodista Iolanda López ens va venir a explicar a l'institut en què consisteix la seva feina, el periodisme. La Iolanda López és coneguda perquè molt sovint l'hem vista a TV3 com a corresponsal a Madrid. Per tant, ja sabem que va estudiar periodisme (UAB) i també sabem, perquè així ens ho anava explicant ella, que va començar a treballar fent periodisme local. L'any 2001 va obtenir una beca per anar a la BBC de Londres on va adquirir experiència en el camp de la ràdio. També va treballar als informatius de Tele 5 i ara ho està fent als de TV3.
Per a ser periodista és molt important tenir una determinada sensibilitat, tenir idees, cultura i una determinada visió del món. Potser nosaltres relacionem ràpidament periodisme i aventura, situacions de conflicte..., però en realitat la majoria dels periodistes porten una vida normal, sedentària.
Els inicis són durs perquè en el món del periodisme hi ha molta competitivitat. Ella, la Iolanda, considera que ha tingut molta sort perquè treballa fent el que li agrada i el que sempre havia volgut ser, sent conscient que és una periodista més, no una estrella, que sap fer la seva feina, que per cert va començar a aprendre aquí, a l'institut, i de la mà de la mateixa Anabel Sáiz, la seva professora de castellà. Saber fer treballs, saber-los estructurar i redactar li ha servit per confeccionar els vídeos que ha de fer i que tan han d'expressar en una durada màxima de un minut i mig.
Un tema que ens va comentar, molt propi del món del periodisme, és la necessitat de l'existència d'un codi deontològic, com una mena de Bíblia que tot periodista hauria de respectar. La Iolanda es va trobar amb l'existència d'aquest codi a Londres quan va treballar a la BBC. Allí, mentre treballava a la primera ràdio del món, amb més de mil periodistes que retransmetien els esdeveniments de tot el món a tot el món, havia de respectar aquest codi com tots els seus companys de ràdio. Un exemple del que acaba d'exposar. A Anglaterra no es va a l'enterrament d'un senyor que ha estat assassinat i no és un personatge públic, senzillament perquè la seva família té dret a la seva privacitat. Aquí a Espanya, s'hi va si és notícia, sense respectar aquesta privacitat. La Iolanda és molt crítica amb la seva professió pel que fa a aquest punt. Creu en l'ètica, en els límits, en el que en definitiva dóna un punt d'elegància que distingeix el bon del mal periodista.
Hi ha un altre punt que és molt important en el periodista, el llenguatge. Quan hi ha una notícia, quan es produeix un esdeveniment, el periodista actua, capta l'essència i el contingut i, a través d'un discurs, el transmet a les persones que l'escolten. El llenguatge periodístic és diferent segons el mitjà (premsa, ràdio, televisió...) Cal pensar que tots els mitjans donen les mateixes notícies. Per tant, el que varia és el llenguatge amb què es presenten. Quan surt la premsa al carrer, els lectors ja saben les notícies perquè les han escoltades a la ràdio o les han escoltades i vistes a la televisió i amb entrevistes que és el que es busca a la tele, l'entrevista. Per tant, els mitjans escrits el que busquen és l'aprofundiment en la notícia, la visió diferent, uns titulars no vistos... L'avantatge que té la ràdio sobre els altres mitjans és la immediatesa. A la ràdio el que es busca és l'actualització constant. Si a les 11 del matí d'un dilluns s'ha acabat una cimera, els mitjans escrits no ho publicaran fins l'endemà, la tele no ho explicarà fins a l'informatiu del migdia; en canvi, la ràdio ho podrà fer de seguida.
El llenguatge periodístic a de tenir dues característiques fonamentals: la imparcialitat i l'objectivitat. S'intenta ser objectiu i per aconseguir-ho el periodista no s'ha de quedar només amb un punt de vista, n'ha de buscar més. Nosaltres, com a consumidors d'informació, també hem de ser crítics, ja que l'objectivitat i la independència en els mitjans de comunicació no és real, a la realitat veus clarament que els mitjans són parcials, que al darrera hi ha uns poders (econòmics, polítics...) que ho condicionen tot, que mediatitzen la informació. Per això és útil no quedar-se amb la informació que et dóna una cadena de televisió, sinó comparar-la amb la que et donen les altres cadenes, o altres mitjans. També és útil conèixer els poders que hi ha darrera de cada mitjà i així saber des de quina perspectiva la informació està condicionada.
La seva experiència més impressionant va ser la que va viure retransmetent l'incendi de les torres Windsor. La Iolanda ens va explicar que va ser una nit de caos, de confusió, carrers tallats, molts companys fent la mateixa feina. Ella va arribar allí sense saber res i va començar la seva feina, preguntar, buscar... veïns, bombers, policies, testimonis..., en definitiva, informació, però informació agafada amb pinces perquè era informació que venia de visions parcials, subjectives..., potser falses. Després arriba un altre tipus de feina, esbrinar el que ha de transmetre al cap de mitja hora, cal destriar el gra de la palla. Cal posar en marxa una altra de les capacitats que ha de tenir el periodista, l'agilitat. Un altre esdeveniment que també va ser important per a la Iolanda va ser la sèrie de reportatges que va elaborar en complir-se l'any de l'11M. Una feina difícil perquè va haver de buscar molt per trobar testimonis i fets que poguessin interessar el públic: víctimes, herois anònims, col·laboradors, funcionaris o caps de l'administració, tipus d'ajuts rebuts, tipus d'assistència, metges... Visions del que va passar i del que es va viure i visions del que al cap d'un any hi ha. Tota una experiència i un repte per a un periodista.
I fins aquí el que la Iolanda ens va explicar en la seva visita. Una xerrada que a la majoria ens va semblar curta, feta en l'estil que ella mateixa va definir per al seu tipus de periodisme: viu, àgil, dinàmic, ràpid i directe; posant en joc les seves habilitats, recursos i estratègies, però per sobre de tot sempre actuant amb elegància i dignitat. Gràcies, Iolanda. Sort i èxit en la teva vida de periodista!