First lego league 2012 - Primers al projecte científic, segons al concurs de robots.

En aquesta edició estudiatnts del màster de professorat de secundària que deien el pràcticum a l'Institut Jaume I van parlar de l'experiència First Lego League

First lego league 2012 - Primers al projecte científic, segons al concurs de robots.

El dia 5 de febrer de 2012 va tenir lloc el torneig

El dia 4 de febrer de 2012 va tenir lloc finalment el torneig de la First Lego League a Tarragona i vet aquí que un grup de nois i noies de l’institut Jaume I, la Belén Obregón, l’Omar Macho-quevedo, el Pau Martínez, la Kristina Mlikova, el Pablo Paradinas i el Caijun Wang, i els seus entrenadors, la Carme Alemany i el Jaume Ferre, de bon matí ja van fer camí cap a Tarragona. Primer, és clar, van haver de passar per l’institut a recollir tota la impedimenta que necessitaven per a la competició: per a l’exposició del projecte científic i per a la competició amb el robot.
Naturalment no hi anaven sols, els acompanyaven els seus familiars, sobretot a la tarda quan hi va haver més marge per a l’assistència de públic. Enrera quedaven moltes hores de feina, molts esbarjos, moltes tardes de dimecres i divendres i fins i tot matins de dissabte, per als nois i noies, però també per a la Carme i el Jaume. Ha estat una feina en equip. Segur que al llarg de totes aquestes setmanes hi ha hagut problemes, hi ha hagut moments difícils, però segur que també hi ha hagut moments de repte, de superació, de diversió, fins i tot. És el que té el treball en equip.
En la competició de robots el nostre equip va quedar segon i va haver de desempatar amb el del Turó. En aquesta segona ronda també va quedar segon, però amb una puntuació molt alta; de fet, la més alta que va aconseguir al llarg de la tarda. Això sí, el nostres alumnes van aconseguir el premi al millor projecte científic.
La veritat és que han fet una gran feina tots i totes i, a Tarragona, quan els veies allà dalt, a l’escenari de l’auditori de Catalunyacaixa, rodejats de jutges, àrbitres, càmeres..., nerviosos, però alhora concentrats en el que havien de fer, lluitant per poder reeixir en totes les missions, per fer l’exposició del projecte científic el millor possible, la veritat és que el cor t’anava més de pressa perquè t’adonaves que, en realitat, guanyar o no guanyar potser no era el més important; potser el més important era el que havien guanyat pel camí, havien après a lluitar, a treballar, a compartir, a parlar entre ells, a discutir per avançar, per aconseguir arribar a la meta. Si d’una cosa estic convençuda és que aquest recorregut que han fet fins el dia del torneig a Tarragona els ha fet millors i, per això, els felicitem i els animem a ells i a tot l’alumnat del centre perquè es posin metes i lluitin per aconseguir-les, tenint present que tot el que hi esmercin fins la seva consecució els farà millors. Gràcies, Carme i Jaume, gràcies a tot el grup.