Els dotze principals
El dia 30 de maig de 2012 hem assistit al Teatre Auditori de Salou a les dues úniques representacions de l’espectacle musical "Els 12 principals". Aquest és el sisè curs que s'hi organitza un espectacle d'aquesta extraordinària magnitud.
Aquestes dues representacions de l’espectacle musical que cada curs, ara ja en fa sis, els Departaments de Música i de Visual i Plàstica de l’institut Jaume I de Salou organitzen van dirigides la primera als propis alumnes del centre, la segona a tot el públic en general.
“Els 12 principals” ha estat un èxit i, a més, afegiríem que molt merescut. Les invitacions es van esgotar, la sala del TAS estava plena. L’espectacle estava organitzat en dècades, des la dels anys 50 fins a l’actualitat, i de cada dècada s’interpretaven algunes cançons representatives d’Elvis Presley i Bill Haley (anys 50), dels Beatles i de Beach Boys (anys 60), de Queen i de The Police (anys 70), de Madonna i de M. Jackson (anys 80), etc. El fil conductor entre dècada i dècada anava a càrrec d’un alumne o d’un grup d’alumnes que escenificaven un programa musical de televisió o ràdio d’aquella època. De teló de fons es projectava en una gran pantalla imatges dels cantants interpretats i entre número i número anuncis televisius també de l’època (Colacao i la seva cèlebre sintonia “Yo soy aquel negrito”, el Nodo...).
Cal destacar la perfecta sincronització entre tots els grups que intervenien en l’espectacle, ja que sovint no actuaven aïlladament sinó junts: el cor, les imatges projectades, el conjunt instrumental, les actuacions del BAT escènic..., sense esperes ni demores, cadascun ocupant el seu espai. Al llarg d’una bona hora els nois i noies del Cor Crescendo, el Conjunt instrumental Cluster i els alumnes del Batxillerat d’Arts escèniques han interpretat per a tots nosaltres cançons, balls, danses i coreografies que han fet que el temps se’ns passés volant, com un sospir.
Val a dir que mentre miràvem l’espectacle no podíem deixar de pensar en aquell dia en què tot va començar, al començament del curs. Un espectacle d’aquesta mena no s’improvisa, sinó que es prepara a fons dia rere dia fins al final quan ja arriben les inevitables presses, els nervis, la feina d’última hora, els imprevistos... Com dèiem, tot al llarg del curs hem estat testimonis que setmana rere setmana els nois i noies venien voluntàriament cada divendres per la tarda al centre per assajar, una hora mínim. A la Sala d’actes, a la biblioteca, al vestíbul..., allà on més convenia segons el que s’assajava, els nois i noies del cor Crescendo amb la Rosa Sanahuja, la Laura Martínez i el Roberto Rodríguez, cantaven i cantaven, i assajaven la coreografia. També ha estat una feina àrdua la que han fet la Meritxell Blay i la Cristina Duran amb els seus alumnes del Bat escènic i la Cristina Duran, a més, amb els seus alumnes del conjunt instrumental Cluster. D’altra banda teníem als membres del Departament d’Educació visual i plàstica, la Montse Martínez, el David Branchat i la Lídia Pérez, els quals amb l’ajut d’alguns alumnes del BAT d’Arts plàstiques es van encarregar dels decorats i imatges; i a última hora es va afegir al grup el Jordi Palatzi amb la seva actuació a la bateria.
Si haguéssim de fer una valoració de l’espectacle, hauríem d’afegir a tot el que hem dit fins ara que els que seiem a les butaques del TAS conscientment o sense ni adonar-nos-en contemplàvem alhora dos espectacles: el que veiem a través dels ulls fet de llum, colors, de cants i balls...; i l’espectacle que veiem amb uns altres ulls, els ulls del docent. Què ha treballat aquest professorat implicat en l’espectacle amb els seus alumnes? Només el que estaven interpretant damunt l’escenari o també treballaven tot un munt de valors que hi van lligats? El treball individual i en equip, la constància, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte, la sensibilitat envers la música, envers la creativitat i la imaginació... Després d’una experiència d’aquest tipus, segur que aquest alumnat és millor, no perfecte, però sí millor. Per això cada curs, amb cada espectacle no deixem d’emocionar-nos, no només per l’espectacle per ell mateix sinó per aquests valors que s’hi treballen.
Per això volem donar les gràcies a tot aquest professorat i a tot l’alumnat que hi ha intervingut, sobretot al que ha actuat a l’escenari, però també al que a les butaques de la sala (1r i 3r d’ESO) repetia les cançons que els seus companys cantaven a l’escenari i que ells també s’havien preparat a classe i a l’alumnat de 4t que ha ajudat amb les entrades i en diferents aspectes de l’organització. Gràcies a tots un curs més per fer possible aquest doble espectacle que ens oferiu i que a través dels sentits ens arriba al cor.
