Dia mundial de la poesia a l'institut

Dia mundial de la poesia a l'institut

El dia 21 de març de 2017 va tenir lloc la celebració del Dia Internacional de la Poesia i també es va presentar la campanya #nedemjunts.

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per commemorar aquesta diada, la ILC -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades- celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Es fa la tria d'un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebracions d'Alacant a L'Alguer i des de la Franja a Puigcerdà, i aquest any amb la projecció exterior que l'Institut Ramon Llull ofereix mitjançant la seva xarxa de lectorats internacionals).
En el nostre institut i a proposta d'Antònia Farré i Meritxell Blay que des de 2n d'ESO s'ha escampat a tot el centre s'han lligat dos temes: el dia de la poesia i la denúncia de l'exili dels refugiats.
Poden semblar temes desconnectats, però no ho estan. Sempre es tracta d’expressar, de sentir..., d’estimar. Escrivint, llegint, recitant poesia..., descobriu els vostres sentiments, la vostra observació de la realitat, en definitiva, les vostres reflexions sobre el món.
Cal dedicar temps a llegir, perquè llegir és viatge, descobriment, vehicle privilegiat de la cultura, emoció, companyia, aventura del coneixement i també refugi, perquè en aquest món tots i totes #nedemjunts!!!
Així doncs, tot l'Institut, al pati, ha escoltat el poema d'Antònia Vicens recitat per Carlota Ribera, el poema Refugiats de Brian Bilston recitat per Marta Garcia, l'emotiva intervenció de Jordi Cervera, la performance amb Poesia i Dansa de l'alumnat de Batxillerat Artístic... i l'atenció i l'empatia de tot l'alumnat.

La poesia

plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema.

REFUGEES, de Brian Bilston


no els cal la nostra ajuda
per tant no em diguis que
aquestes cares ulleroses podrien ser la teua o la meua
si la vida els hagués donat millors cartes
cal que els veiem com són realment
aprofitats i penques
dropos i mandrosos
amb bombes sota la màniga
assassins i lladres
no són
benvinguts aquí
hauríem de fer-los
tornar d'on vénen
no poden
compartir el nostre menjar
compartir les nostres llars
compartir els nostres països
en lloc d'això consentim
aixecar un mur per allunyar-los
no està bé admetre
aquestes són persones igual que nosaltres
un lloc no hauria de pertànyer només als que hi han nascut
no sigueu tan rucs de creure que
el món es pot veure d'una altra manera

(Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca)