Dia internacional de la Dona: Agnès Toda

Dia internacional de la Dona: Agnès Toda

El dimecres 7 de març de 2018 a la sala d’actes la professora Agnès Toda i Bonet va impartir una xerrada sobre la revolució feminista de M. Aurèlia Capmany als alumnes de 1r de batxillerat. Es van aprofitar dues efemèrides: el Dia de la Dona Treballadora de l’endemà i que enguany se celebra l’any Capmany, ja que es commemoren els 100 anys del naixement d’aquesta escriptora.

Amb la xerrada «La revolució feminista de M. Aurèlia Capmany» l'Agnès va contextualitzar-nos M. Aurèlia Capmany en el moment històric que li va tocar viure –el de la guerra i el franquisme– i va parlar-nos de la seva faceta de reivindicació de la dona ja des de les seves obres primerenques en què exposava uns personatges femenins submisos i relegats a aquella llar a la qual qualsevol dona de l’època es veia abocada i, per això, també, en molts casos irrealitzada i angoixada.
Aquest context fa que el corrent filosòfic de l’existencialisme –que reneix en aquell mateix moment a França– hi tingui molta predominança perquè, com els existencialistes enfocaven, l’alienació (el fet de deixar de ser un mateix) pren força. I, en el cas de la dona, aquesta alienació encara és més forta i, per tant, més feixuga de suportar. Capmany va pretendre fer-nos-en adonar, com també d’altres aspectes existencialistes vinculats: «la dona és meitat víctima, meitat còmplice» (Jean-Paul Sartre) o «la dona no neix, es fa» (Simone de Beauvoir).
Però les seves influències anaven més enllà i també en les seves obres podem captar l’enveja de penis (Freud) que va manifestar ja l’abril del 1939 o la necessitat de matar l’àngel de la llar (Virginia Woolf). Per comprovar-ho la professora Agnès Toda i Bonet va destacar algunes obres de Capmany com Quim/Quima, en què es repassa la història dels Països Catalans a través d’un personatge que ara és home ara és dona. I, en cada cas, en passar a ser dona veu com els seus drets són trepitjats. En aquesta obra, a més, hi introdueix tot un símbol: la cotilla, que representa tot l’empresonament que pateix el gènere femení, senzillament per ser-ho.
D’altra banda, la professora de l’institut també ens va esbossar la relació de Capmany amb d’altres escriptores catalanes que, posteriorment, van seguir els seus passos, però amb més progressos. Els mateixos que se suposa que la nostra societat de mica en mica ha d’anar realitzant perquè la situació, com va comentar Agnès Toda i Bonet, encara ha de millorar molt i nosaltres (tots i totes) hi tenim molt a dir i molt a fer.