Camins, el nou espectacle musical del Jaume I
El dia 21 d’abril de 2017 va tenir lloc la primera representació de l’espectacle musical Camins representat al TAS per alumnat de 1r i 3r (flautes) i 4t de l’ESO (conjunt instrumental), el Cor Crescendo i l’alumnat de 1r i 2n del BAT Escènic cantant i actuant i el BAT plàstic en la decoració i en altres aspectes de l’espectacle.
El dia 21 va ser la primera representació de l’espectacle i hi va assistir tot l’alumnat de l’ESO, però n’hi va haver dues més, una divendres i l’altra dissabte a les 7 de la tarda, obertes al públic, en general. Val a dir que les dues van ser un èxit de públic.
Camins és un espectacle que, com molt bé va dir la directora del centre Montse Vallés, va començar a gestar-se gairebé en finalitzar l’anterior “Desemmarcats”, ja que un espectacle d’aquestes proporcions necessita programar-se a llarg termini. I, quan dic, proporcions, parlo de moltes coses, parlo de elements escenogràfics, parlo de vestuari i atrezzo, parlo de música, cançons, poemes...; parlo de les coses materials que van configurant l’espectacle, però parlo sobretot de les persones, parlo d’alumnes i professorat, parlo del seu treball, de la seva coordinació, de les moltes i moltes hores que ha implicat la seva gestació, organització i execució al llarg del curs.
És un treball en equip, un gran equip, perquè només d’un gran equip pot sorgir un espectacle que arrossega tanta gent, només un gran equip pot portar a terme un espectacle d’aquestes proporcions i d’aquesta profunditat i, quan parlo de profunditat, parlo de sentiments i parlo no només d’ensenyar i aprendre a tocar, a ballar, a actuar, a dibuixar i dissenyar..., parlo precisament de recórrer camins i obrir camins cap a nosaltres mateixos i cap als altres, cap als nostres problemes, però també cap als problemes i sentiments dels altres... Per a mi, és un dels màxims exponents de la nostra feina d’ensenyament-aprenentatge i per això felicito tot l’equip d’alumnes i professorat que ha fet possible viure aquest somni: alumnes de gairebé tots els cursos i les professores d’Arts: Antònia Farré, Laia Domingo, Rosa Sanahuja, Marta Villalta, Lídia Pérez i Montse Martínez.
Tot seguit afegeixo el text que l’Antònia Farré va llegir abans de començar l’espectacle on s’evidencia tot el que acabo d’exposar i on l’Antònia descriu el sentit de l’obra:
CAMINS, espectacle de l’abril de 2017
Camins va sorgir de la idea de plantejar espais de trobada on de vegades la comunicació hi té lloc, però altres no. A partir d’una pluja d’idees sobre la comunicació vam anar perfilant camins que ens portaven a treballar situacions diverses, però que tenien en comú el fet de caminar, desplaçar- se, de canviar de sentit, de prendre decisions en arribar a una cruïlla.
I així vam anar construint Camins, un espectacle inspirat en creuaments, canvis de direcció, xocs culturals, pèrdues..., camins d’il·lusió, camins viscuts en contextos de vegades reals i altres metafòrics. No espereu trobar un plantejament, nus i desenllaç entesos en la forma clàssica, sinó que a través de la música, la dansa i el teatre us presentarem situacions en què els personatges emprenen un camí: n’hi ha d’anada i tornada, n’hi ha que s’esvaeixen, que no retornen, n’hi ha que es fonen com les gotes d’aigua en caure, n’hi ha que es fan eterns, n’hi ha que tenen moltes cruïlles. Hi ha camins que et fan mirar el costat bo de la vida, altres et fan sentir al cim més alt del món, altres són vertiginosos, alguns absurds, altres no els aconseguiràs mai,... Ja ho deia Josep Maria de Sagarra en el seu Poema de Nadal: “Un camí! Quina cosa més curta de dir! Quina cosa més llarga de seguir!”.
On ens porten els camins? Doncs sovint no se’n veu la fi i ens deixem portar... Per això, no deixeu de caminar... I sobretot no oblideu les sabates. Hi heu pensat mai en totes les sabates que heu calçat al llarg de la vostra vida?
Al cap i a la fi, el camí és la vostra vida. Tant de bo, tant de bo sigui llarg el viatge.
Textos de CAMINS:
Poema escena inicial: Les sabates, de Joan Manuel Serrat.
Poema 2: Velles sabates, d’Aurora Marco Arbonès.
Escena barca: creació pròpia inspirada en l’Odissea d’Homer i algun vers del poema de Kavafis Viatge a Ítaca i algun vers del Poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra.
Escena última del trenet: Extracte de Proverbios y cantares (XXIX), d’Antonio Machado.
Escena final de les maletes: conte L’exprés, dins Invasió subtil i altres contes de Pere Calders.
Escena del tren: adaptació i recreació d’Invasió subtil de Pere Calders, dins Invasió subtil i altres contes, i un gag dels Luthiers.
