Anem al teatre: Sant Jordi, l'escuder i el drac de paper
Aquesta obra la van representar el dimarts, dia 19 de desembre, a les 12 del matí al TAS de Salou. Hi van assistir els alumnes de 1r i 2n d'ESO, però també alumnes de les altres escoles de Salou, amb la qual cosa el TAS es va omplir de gom a gom.
Per tal de sensibilitzar els estudiants entorn del fet de la discapacitat, els responsables del taller Ocupacional Gresol, servei de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral, entitat que forma part del Consell Municipal dels Discapacitats, es van posar en contacte amb l'institut per oferir-nos una representació de l'obra de teatre que els seus alumnes afectats per paràlisi cerebral han preparat, Sant Jordi, l'escuder i el drac de paper.
El TAS es va omplir tant que fins i tot les escales estaven plenes d'alumnes. No s'havia de pagar entrada, però es va demanar una aportació voluntària als alumnes d'un euro o de mig. Es van recollir 110 euros que es van lliurar als responsables del taller. L'objectiu d'aquesta aportació era múltiple: ajudar l'associació a tirar endavant amb els seus projectes i ser un estímul per als alumnes del taller en veure que el seu esforç tenia una doble recompensa, l'èxit de la representació que es va mesurar amb el respecte del públic i els seus aplaudiments al final, i les aportacions econòmiques que ells van aconseguir amb el seu treball i esforç.
Per tal de preparar els alumnes perquè, més que en cap altra ocasió s'havien de portar correctament en aquesta representació, hi havia a disposició dels tutors i tutores dels cursos implicats un CD on s'ensenyava quina educació reben els nens i nenes afectats per aquesta malaltia.
Abans de començar l'obra va parlar l'alcalde, Esteve Ferran, agraint l'assistència dels alumnes dels diferents centres i també va parlar un representant de l'associació per presentar l'obra. L'obra era el conte de Sant Jordi. Hi sortia la princesa, el drac, el rei, els súbdits... Els actors i les actrius estaven afectats per la paràlisi, però ajudats per monitors. L'objectiu de l'obra era expressar els sentiments dels afectats per la malaltia. “ És de destacar la interessant combinació d'elements escènics, com és la coreografia de dansa contemporània, la utilització plàstica de la cadira de rodes o l'intercalat del playback amb la declamació, adaptat segons les possibilitats de cada un dels integrants de l'elenc. És un goig gaudir d'un ventall de registres que es desenvolupen dalt l'escenari, des de la sensibilitat poètica fins a tocar el vodevil.”
La resposta del públic va ser satisfactòria, es van portar correctament, però l'obra va ser valorada de diferents maneres, per a una minoria era una obra per a nens petits que feia riure, però la gran majoria va veure en l'obra els resultat d'un esforç immens realitzat per uns actors amb nombroses limitacions de tota mena. Esperem que en treguin alguna conclusió personal.
