Ajudem Burundi!
Durant el mes d’abril de 2010 l’ONG YOK ha estat organitzant l’enviament d’un contenidor amb material infantil i escolar a un orfenat de Bujumbura, capital de Burundi, on viuen 500 nens. L'Institut Jaume I hi ha col·laborat.
A l’institut Jaume I de Salou (Tarragona) ens vam fer ressò d’aquesta campanya a través de la mare d’un dels nostres alumnes, l’Ernesto Orellana. La Cristina González ens va exposar els objectius de la campanya i tot seguit vam demanar la col·laboració dels estudiants els quals podien ajudar portant el material al centre o contactant amb info@yok.es. El material podia ser de puericultura, higiene, fungible, material escolar, esportiu, ortopèdic, etc.
El resultat va ser molt satisfactori tant pel volum de material recollit com per la resposta solidària de molts alumnes. A continuació reflectim l’entrevista que li vam fer a la Cristina mare de tres fills, que sempre ha estat involucrada en projectes solidaris:
Pregunta: Què passa Burundi?
Burundi és un país d’Àfrica amb una superfície de 28.000 km² i amb una població de 8.700.000 habitants. És un dels deu països més pobres del món per les guerres civils, la corrupció, el pobre accés a l’educació i els efectes del VIH/SIDA. Burundi està molt poblat i pateix una gran emigració. Aproximadament el 80% de la població viu sota la línea de la pobresa. Ha passat per grans períodes de fam. Més del 50% dels nens de menys de 5 anys sofreixen desnutrició crònica. Com a resultat de la seva pobresa, Burundi depèn econòmicament d’ajuts exteriors.
Pregunta: Sabem que ja has col·laborat en d’altres projectes solidaris. Com vas començar-hi?
A partir de l'adopció de la meva filla petita (fa tres anys), vaig contactar amb col·laboradors de l'ONG YOK que eren uns dels responsables que en l’orfenat on vivia la meva filla es disposés de medicines i es cobrissin algunes necessitats bàsiques dels nens. Aquesta ONG va començar amb les ajudes a l’orfenat, també en facilitar l'adopció i veure les carències d'aquests nens. L’Esther, la meva filla, va arribar a casa sense cap malaltia o desnutrició gràcies a ells.
Pregunta: Quant de temps fa que et dediques a fer aquesta recollida voluntària?
És la primera vegada que es fa l'enviament de material, ja que les despeses del contenidor són molt elevades, però en aquesta ocasió disposàvem de vehicles, un minibús i una furgoneta donades per empreses solidàries. És per això que vam decidir aprofitar aquest enviament i carregar el màxim de material que poguéssim i que allí fos necessari. Jo personalment, i també la meva germana, vam intentar buscar donacions que ens permetessin enviar medicaments i pagar les despeses de l'enviament. S'ha de dir que, quan s’envien medicines o, per exemple, vehicles, tot es fa personalment per col·laboradors de YOK que solidàriament es paguen el seu bitllet i utilitzen el seu temps lliure per arribar en aquestos països amb l'ajuda perquè res no es perdi pel camí i els nens rebin tot el necessari.
Pregunta: Per què ho fas?
Quan una persona viu la realitat d'un orfenat de l'Àfrica i veus tants nens amb tantes necessitats no pots fer res més que aportar un petit gra de sorra.
Pregunta: Com duus a terme totes les recollides?
Com puc, en el meu monovolum amb l'ajuda de la meva germana i dels meus fills.
Pregunta: Ets l'única encarregada de la teva població?
No, també compto amb la meva germana.
Pregunta: Quantes recollides fas a l’any?
Aquest any crec que seran dos, però l'ONG té uns altres projectes en marxa, si recaptem el suficient, és clar. A més aquest estiu acollirem un nen d'un orfenat de Nigèria que és un dels projectes de l'ONG, donar-los unes vacances als nens que durant tot l’any s'estan esforçant per estudiar. En aquest temps el nen és atès pel nostre sistema sanitari, es reforça físicament i se li dóna afecte que es el principal per a ells, i així si l’any que ve ha fet els deures tornarà a Espanya.
Pregunta: Estàs satisfeta amb la teva tasca o creus que sempre es pot fer més?
Sempre es pensa que si disposéssim de més temps lliure, alguna cosa més es faria.
Moltes gràcies a la Cristina i també a tota la comunitat educativa per les seves aportacions i als alumnes de religió que van fer els cartells de la paradeta.
