Curs 2010 - 11: comencem bé, comencem amb el Francesc Torralba
El dia 1 de setembre de 2010 Francesc Torralba va parlar de L’AUDÀCIA D’EDUCAR a tots els docents de l'Institut. Aquesta xerrada estava oberta a tots aquells que hi estiguessin interessats.
A punt ja de començar el curs 2010-11, el reprenem fent el mateix que en acabar el curs 2009-10, formant-nos nosaltres, els professors i professores de l’Institut Jaume I de Salou. Cal dir que va ser una xerrada molt instructiva, i que a molts de nosaltres ens va fer reflexionar i potser també incorporar certes actituds a la nostra manera de fer. SI voleu saber el que ens va dir, la nostra companya Anabel Sáiz va publicar un article on va plasmar molt bé el contingut i esperit de la xerrada.
"El Dr. Torralba és, en l'actualitat, professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Especialista en filosofia i teologia, imparteix diferents seminaris. A més, col·labora en premsa i sol participar en congressos i cursos. Per tant, el seu magisteri sobrepassa la institució acadèmica.
La seva bibliografia és nombrosa i està plena de referències importants al pensament actual com pot ser El sentit de la vida, Planta cara a la mort i el més recent Sosegarse en un mundo sin sosiego.
Ser audaç en docència
Compromès amb l'educació, Torralba va oferir, en la seva xerrada, diverses claus interessants al voltant del docent i a la seva tasca. Així, ha afirmat que l'educador ha de ser audaç perquè prepara els nois i noies, nens i nens, per a un futur que no se sap com serà. La persona audaç és la contrària a la monòtona; per tant, exigeix unes qualitats d'esforç, de valentia, de superació importants.
Educar cap a l'autonomia
Un docent avui dia es pot plantejar si, de veritat, està impartint els coneixements adequats als seus alumnes i alumnes, si no es perd en un embolic de continguts, perquè la finalitat última de l'educació és crear persones autònomes.
Educar suposa tensar, obligar, esforçar, suposa anar contra la tendència general que és la comoditat i l'educador és l'encarregat de fer-ho, tot i que amb mà esquerra perquè, de tots és sabut, que si un arc es tensa molt, es trenca i la fletxa cau als peus. No és això el que es vol tampoc.
Professor tecnofòbic vs professor tecnòlatra
El professor Torralba, al·ludint a la importància dels coneixements digitals en l'educació actual, va esmentar dos tipus de docents: el professor tecnofòbic i el professor tecnòlatra.
El primer seria aquell que fuig de les novetats, que sent por davant els canvis i que pensa que a la Xarxa no trobarà res que el pugui ajudar. El segon, en canvi, confia cegament en els recursos d'Internet i, sovint, la seva presència queda diluïda per la de la pantalla de l'ordinador.
Es tracta, doncs, de trobar un terme mig, de pensar que els coneixements digitals són importants, essencials, però que la persona no pot desaparèixer ja que l'alumne o alumna necessita el docent perquè l'acompanyi i li doni les pautes de valors essencials com el de l'esforç, la tolerància, el sentit crític i l'autonomia.
El final del procés educatiu
Ara bé, no es pot pretendre generar ciutadans autònoms si tendim al paternalisme i a la protecció. Cal deixar que els educands aprenguin a valer-se per si mateixos i no només en qüestions acadèmiques, sinó en els aspectes quotidians de la vida.
L'ideal en el procés educatiu, va concloure Torralba, "és que, al final, els deixebles no necessitin els seus mestres, que hagin après a ser autònoms".
